(La sèrie comença aquí) Que el tabac seria, tard o d’hora, la causa de la mort de Terenci Moix era una cosa que dissortadament era sabuda des de feia bastant temps. Per això, a mitjans de 2002, segurament de resultes d’algun ingrés hospitalari d’urgència o d’un agreujament de l’enfisema pulmonar que tenia, el responsable de
Segons els professionals del ram, un dels gèneres periodístics més difícils –o, si més no, un dels més delicats– és el de les necrològiques. Un gènere que tots els que hem llegit la gran novel·la d’Antonio Tabucchi titulada “Afirma Pereira” tenim molt present perquè un dels personatges principals de la història es guanyava la vida escrivint necrològiques
La cosa és molt senzilla: em va arribar el nou llibre de Vicent Partal, el vaig llegir i em va semblar un treball magnífic. I, a més a més, molt engrescador. Tant, que no em va costar gaire posar-me a escriure un article tot exposant les meves impressions. L’article es va publicar primerament a Vilaweb
Gairebé tot el que estem vivint aquests darrers temps és tan increïble que si fa tres o quatre anys algú ens ho hagués vaticinat l’hauríem engegat per boig. Però, en fi, som al ball i ballarem. Ara el règim nacional-judicial español vol acarnissar-se també amb els Mossos d’Esquadra personificats en la figura del Major Josep
Aquest cap de setmana us he programat un gran videoclip d’una gran cançó. Em refereixo a “Farrera”, el tema que obre el disc “Farrera Can Sons D.O.” que el 2013 va editar Bikimel, una intèrpret summament interessant (el seu nom, per cert, és Vicky de Clascà) de la qual ja he parlat aquí en altres
(La sèrie comença aquí) Premis de la crítica a obres ja publicades La relació dels premis de la crítica -és a dir, els que distingeixen obres ja publicades- de 2017 comença a principis de febrer amb els premis Ciutat de Barcelona que varen distingir Carles Rebassa per “Eren ells” (literatura catalana) i Miquel Desclot per
(La sèrie comença aquí) Els premis a obra nova El repertori de premis literaris de l’any va començar, com ja es tradicional, la nit del 6 de gener amb el premi Josep Pla que va guanyar Xavier Theros amb “La fada negra”; el premi Anagrama de novel·la el va guanyar Tina Vallès amb “La memòria
En el número de març la revista Serra d’Or ha publicat el meu habitual resum literari de l’any anterior. Com d’habitud, és un article bastant llarg que comença amb un resum dels esdeveniments més significatius de l’àmbit de les lletres catalanes, continua amb la relació dels guanyadors del premis més importants i acaba amb un parell d’apartats
Avui, vinga. Els cors ben enlaire. Balleu, canteu i, SOBRETOT, no deixeu que el somriure s’esborri dels rostres, que l’alegria és el que més els fot. ¿No els vàreu veure mentre cantaven “Soy el novio de la muerte” amb aquella cara d’anar restrets? Doncs això: que la ronya del 155 no podrà amb nosaltres. I
De vegades hi ha casualitats que et porten a fer coses que no tenies gens previstes. I avui me n’ha passat una, d’aquestes casualitats. Si vàreu llegir l’apunt d’ahir (aquest) dedicat a la proposta que el blocaire Xavier Mir va fer l’any 2006 perquè durant una setmana tots els textos que es publiquessin a la
En aquest trajecte que ens està portant al final feliç de la separació d’España i la creació d’un estat nou i sense reminiscències “a la turca” com el que patim ara, val la pena aturar-nos de tant en tant i recordar les petites (i, de vegades, no tan petites) fites que ens han portat gradualment
Vàrem ser a la manifestació del diumenge a la tarda pels carrers de Barcelona i em vaig empescar un article que la bona gent de Vilaweb em va publicar de seguida (aquest). Us el reprodueixo també a continuació: “Sense els avis no hi ha revolució” (Article publicat a Vilaweb el 26 de març de 2018)
Una vegada més la Totxana va directament al gra perquè hi ha moments en què segons quines retòriques no ens les podem permetre. I ara es tracta, senzillament, d’omplir les presons de cartes adreçades als nostres presos polítics, ostatges del règim español. Manifestem-los la nostra solidaritat mitjançant el correu postal. Un correu que –tot i anar
Vaig visitar el Museu de les Cultures del Món per veure l’exposició sobre Ifni (aquesta) que s’hi està fent. Em va interessar molt i per això vaig escriure un article (vegeu-lo aquí) que la bona gent de Vilaweb em va publicar fa uns dies. Us el reproduieixo a continuació: Ifni: seixanta anys d’una guerra amagada (article
Llegint el “Nou homenatge a Catalunya”, de Vicent Partal, editat per Ara Llibres (un dels títols que, ja ho avanço, penso recomanar aquest Sant Jordi) trobo un paràgraf que parla d’un fet inquietant esdevingut el 20 de setembre de l’any passat, el dia que España va perpetrar el cop d’Estat contra Catalunya: “El 20 de setembre