marginàlies

En el Llibre dels bons amonestaments, de 1398, el nostre Anselm Turmeda incloïa el poema “Elogi dels diners”, una composició que mai no ha perdut ni perdrà vigència i que hauríem de recordar de manera permanent per tal de no perdre el nord, la compostura, i la mínima decència. I més ara i aquí, a l’arxipèlag, que la cobdícia ens escanya i ens posa al nivell més baix del món animal. Diu Anselm:

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
pus que d’ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.

Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.

Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs “jas” a hòmens sords,
tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.

Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu “no” fan-li dir “hoc”.
Vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
papa de Roma.

Raimon canta així el poema: https://www.youtube.com/watch?v=ckXEXlswgdU