Avui, vinga.
Els cors ben enlaire. Balleu, canteu i, SOBRETOT, no deixeu que el somriure s’esborri dels rostres, que l’alegria és el que més els fot.
¿No els vàreu veure mentre cantaven “Soy el novio de la muerte” amb aquella cara d’anar restrets?
Doncs això: que la ronya del 155 no podrà amb nosaltres. I si ens veu alegres, menys. Que nosaltres anem cap a munt i ells de pet cap a l’abisme més llòbrec.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!