Fa uns dies vaig començar (vegeu aquí) aquesta sèrie intermitent que vull dedicar a algunes de les versions de tangos en català escrites per Enric Barbat i enregistrades el 1972 en el disc “Tango” al qual varen posar-hi veu el mateix Barbat i Guillermina Motta. Avui us parlaré de “Lladre”, la peça que obre la
El proper dissabte –demà passat, vaja– la bona gent de la Cooperativa Cultural Rocaguinarda estrena la Festa Major del Guinardó amb un homenatge a la llibreria Maga per mitjà d’un acte (vegeu aquí) a les 12 del migdia en el xamfrà del carrer Amèrica (finca número 10) on obria portes aquest històric establiment portat pel Gaspar i
Un esplèndid article de Xavier Roig, un enginyer i escriptor que habitualment segueixo amb molta atenció com saben sobradament els seguidors d’aquestes Totxanes. Avui reprodueixo un article que parla del presumpte fitxatge per part de Ciudadanos d’uns quants individus rebotats políticament d’altres indrets i que sembla que volen reciclar per si algú (españa dóna per
(La sèrie comença aquí) El 9 d’agost de 1916, deu anys després que es definíssin els models oficials dels panots, l’Ajuntament va aprovar que la retolació dels carrers d’aquella Barcelona que des que va enderrocar les muralles s’anava escampant de manera imparable es fes al terra de les voreres. Era una decisió carregada de realisme: en aquells
Cançó a la cara B de l’àlbum “El tigre del Guadarrama” que Vainica Doble va enregistrar l’any 1981 per al segell discogràfic Guimbarda. Prèviament havia format part de la banda sonora de la pel·lícula “Furtivos” (1975), de José Luís Borau, amb Lola Gaos fent de mare i Ovidi Montllor de fill. Estic segur que els qui ja
Una vegada més aquesta Totxana va directament al gra perquè hi ha moments en què segons quines retòriques no ens les podem permetre. I ara es tracta, senzillament, d’omplir les presons de cartes adreçades als nostres presos polítics, ostatges del règim español. Manifestem-los la nostra solidaritat mitjançant el correu postal. Un correu que –tot i anar
(La sèrie comença aquí) Des que era un infant m’he sentit atret pel que podríem denominar “indicis físics del pas del temps”. Recordo, per exemple, com m’agradava fixar-me en les escales de baixada a les estacions del Metro. Els graons eren d’una mena de pedra fosca (amb granets incrustats d’un material brillant que feien un contrast
No recordo com va ser que a partir d’un moment determinat vaig adonar-me que Barcelona, la meva ciutat, era un meravellós museu a l’aire lliure. Només em calia passejar alçant la mirada per adonar-me de la gran quantitat de bellesa que tenim al nostre abast en molts dels edificis que ens envolten: esgrafiats, tribunes, baranes
Segur que recordeu que fins fa tres o quatre anys cap a mitja tarda del dia de Sant Jordi començaven a córrer per diaris i emissores les llistes dels llibres més venuts aquell mateix dia. Unes llistes bastant discutibles perquè s’elaboraven a base de mostreigs fets en un nombre molt reduït de llibreries i es
Com que a l’article de l’amic Lluís Simon se li entén perfectament tot, m’estalviaré presentacions i preàmbuls. El oodeu llegir en aquest enllaç o directament aquí sota: Justícia poètica Lluís Simon (L’Esportiu, 26 d’abril de 2018) “Poques coses cal afegir a tot el que va passar l’1 d’octubre a Catalunya. Si de cas, que el temps
Si no ens hagués deixat a finals de 2011, aquest dissabte Enric Barbat, un dels primers membres –el sisè, més concretament– d’“Els Setze Jutges” compliria 75 anys. Barbat no va ser una primera figura, però a mi sempre em va interessar la seva obra i en aquestes Totxanes n’he parlat en nombroses ocasions. Per això us recomano
He tornat a tenir una altra alegria –dues, per ser més exactes– després de llegir el número de L’Independent de Gràcia d’aquesta setmana. Per una banda m’assabento que Ona Llibres, la meva llibreria de capçalera, ha estat guardonada amb un dels premis Vila de Gràcia d’enguany en reconeixement del seu projecte comercial i de la seva
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui). I no perdeu de vista tampoc el projecte BloQG 100 (vegeu aquí) El quadern gris, Josep Pla (11 de maig de 1918) Penso –mentre passejo pels carrers– en les conversacions tingudes l’hivern passat a Barcelona
Un any més, abans que comenceu a clavar-li queixalada a aquest extens apunt val la pena que us recordi el que podríem denominar les regles del joc. Del meu joc. A tall d’avís previ us recordo que només parlo de llibres en català. Ja siguin escrits directament en la nostra llengua o traduccions d’autors d’altres llengües.
Tot i que la primera formulació del programa oficial de l’Any Fabra, presentat mesos enrere, no contemplava cap activitat a Gràcia, el barri –vila independent aleshores– on va nàixer el Mestre hi ha hagut una sèrie de pressions per part de les enitats gracienques perquè aquesta mancança fos resolta de forma satisfactòria. Finalment sembla que