Aquí teniu una tria de les definicions que ens han agradat més a l’A. i a mi entre les aparegudes els últims mesos als encreuats de La Vanguardia (vegeu, per cert, aquí). El català, del mestre Màrius Serra, i el castellà del mestre Fortuny. * Cuando habla en público suele medir sus palabras: RAPSODA *
Crec que vàrem ser molts els qui el setembre de 2010 vàrem viure amb molta pena el tancament de la històrica llibreria Ona, creada –com tantes i tantes iniciatives de casa nostra– l’any 1962 per un grup de persones entusiastes i emprenedores entre les quals hi havia Josep Espar Ticó i Jordi Úbeda. La llibreria –un local llarg,
No sóc de tenir gaires carnets, jo. Obro la cartera, que és on porto els que utilitzo amb més freqüència, i, a part de la Visa i el permís de conduir, què em trobo?: el carnet blau de la Xarxa de Biblioteques, el de lliure accés al Parc Güell (avantatges de ser-ne veí), el de
Avui, dilluns 27 d’octubre de 2014, es compleixen vint anys exactes del dia que vaig deixar de fumar. En deixo constància aquí pel que té de rodó l’aniversari però, francament, no tinc sensació de commemorar cap fet heroic o, si més no, meritori. Ep, no vull dir pas que no sigui bo deixar de fumar, eh? El que dic és
Fins ara no havia parlat del Papa Bergoglio perquè, en general, no em sembla correcte opinar sobre els màxims dirigents d’entitats o institucions de les quals no formo part activa. No amago que en èpoques llunyanes la meva posició vers l’Església Catòlica ha estat de força més proximitat que la que tinc d’uns quants anys cap aquí. Ni me’n vanto
Estimadíssima Mila, Estic segur que d’aquí a uns quants anys –remenant potser papers de casa, arxivadors, fotografies o diaris vells– trobaràs informació detallada d’aquests moments que els teus avis, els pares i tot el país estem vivim ara mateix. És una situació sense precedents i que no dubto a qualificar d’insòlita. Precisament per això ens emociona tenir el privilegi de poder viure-la des de la
Estimadíssima Mila, Com cada tarda de dimarts l’àvia i jo havíem anat a recollir-te a l’escola i com que encara fa molt bon temps abans de tancar-nos a casa esperant l’arribada del pare o de la mare vàrem fer una mica de marrada fins a la placeta que hi ha a prop de casa teva. Vàrem estar
Un dia de la setmana passada –una setmana especialment atrafegada per l’A. i per mi a causa del nostre ofici d’avis– es van complir els vint-i-cinc anys de la publicació del meu primer article de crítica literària al suplement cultural del diari Avui que tot just havia començat a sortir un parell de setmanes abans. No sé si ho
Ahir, dissabte, es va inaugurar l’Espai Joan Triadú a la Biblioteca Terra Baixa de Ribes de Freser. Com va dir durant l’acte la consellera Irene Rigau difícilment es podria trobar un lloc més plaent a Triadú que una biblioteca per acollir –de manera ara ja permanent– els diversos objectes personals i documents que han donat contingut a
Llegeixo a El Punt Avui (aquí) que l’Ajuntament de Tarragona s’ha decidit a fer canvis importants en el premi de novel·la Pin i Soler, el més important que es concedeix en terres tarragonines i amb una trajectòria que es remunta a l’any 1984. Sempre he sentit un interès especial pels premis que es concedeixen la nit dels Premis Literaris
Estimadíssima Mila, Tant per la teva àvia com per mi ens has propiciat una doble estrena perquè no només has estat la nostra primera néta sinó que també has estat la primera nena que podem seguir de prop des del dia del seu naixement. Vull dir-te amb això que la nostra experiència com a pares es centrava en els nois –ton pare i ton tiet–
No som, Vicenç Villatoro i jo, allò que abans es deia (no del tot correctament) “de la mateixa quinta”. Ell és de 1957, jo del 1950. Ens portem, doncs, set anys, una diferència que a la nostra edat d’ara no és significativa però que separa clarament les nostres respectives infanteses: a mi em va tocar viure de punta a
Estimadíssima Mila, Per primera vegada des que ets al món aquesta tarda t’he vist clarament amb les faccions de ton pare. Tu ara encara no ho saps, però un dels jocs preferits de la gent adulta és trobar en els infants punts de semblança física que els apropi al pare o a la mare. En conseqüència, en aquests quasi dos
Després d’un llarg recorregut que va començar el gener de 2013 al Palau Robert de Barcelona i que va continuar per Vic, Sant Cugat del Vallès, Granollers i l’Espluga de Francolí l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)” arriba al seu punt final i fa estació definitiva a Ribes de Freser, la vila on
Recordo perfectament que la primera persona que em va parlar d’Eugeni Xammar va ser un altre periodista: Agustí Pons. La conversa va tenir lloc a finals dels 80, quan Pons encara treballava en el diari Avui (crec que aleshores n’era el subdirector) i jo tot just començava a fer-me un forat com a col·laborador en el suplement de cultura