Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

19 de setembre de 2014
0 comentaris

Joan Triadú torna a Ribes de Freser.

Després d’un llarg recorregut que va començar el gener de 2013 al Palau Robert de Barcelona i que va continuar per Vic, Sant Cugat del Vallès, Granollers i l’Espluga de Francolí l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)” arriba al seu punt final i fa estació definitiva a Ribes de Freser, la vila on va nàixer Triadú el 31 de juliol de fa noranta-tres anys.

Aquest retorn, però, té dues parts: la primera és l’erecció d’un monument a la seva memòria i la segona la creació d’un “Espai Joan Triadú” a la biblioteca de la localitat –la Biblioteca Terra Baixa— en el qual quedarà dipositada de forma permanent una gran part dels materials i documents que s’han pogut veure en l’exposició al llarg de tots aquests mesos que ha estat itinerant pel territori.

El primer d’aquests dos actes ja s’ha celebrat. El segon encara no: està previst pel dissabte 11 d’octubre i ja en parlaré amb més detall quan ens apropem a la data. Serà la segona part d’aquest apunt.

Pel que fa al monument val a dir que es va inaugurar la nit del 10 de setembre. Està situat al passeig de la Margarideta de Ribes de Freser i és una peça de ferro de 2 metres d’alçada (vegeu la imatge que il·lustra l’apunt) que representa un llibre.

L’autor és l’escultor de Pardines Pep Ubach i en la part posterior s’hi han inscrit un seguit de frases de Joan Triadú que ajuden a entendre bona part del seu ideari i de com entenia el país i la seva gent.

No em resisteixo a la temptació de reproduir-les amb la certesa que difícilment podria trobar una millor manera de tancar aquest apunt dedicat a la memòria del mestre:

* Tot s’ha de fer com si fos l’última vegada

* Mestre és aquell que ens allibera

* Llegir com viure

* Només amb la llengua ens sobreviurem

* Escriure, per a mi, és llegir, compartir, rumiar i opinar

* Les meves arrels són a la Garrotxa i, per naixença, a Ribes de Freser

* Quan sóc a l’escola treballant, a dins de classe, sóc feliç

* Ensenyar literatura és, senzillament, que l’alumne llegeixi de gust

* Tot ho he après fent de mestre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!