Totxanes, totxos i maons

És de matinada i estic desvetllat. Al meu costat l’A. dorm profundament amb la seva minúscula ràdio engegada. Amb cura rescato l’aparell de sota del seu coixí i me l’arrambo a l’orella. Coincideixo amb un butlletí de notícies. Una veu femenina m’explica que després de molts estira-i-arronses encarem la setmana decisiva de l’Estatut amb perspectives d’allò més favorables. Dit altrament, que hi haurà Estatut i que, de tan net, polit i repentinat que ens sortirà, farà goig de contemplar-lo retratat al costat de la seva cosineta Constitució, la intocable (de què em sorprenc? a mi, de petit, els mestres em deien que les nenes no es toquen, que són de sucre). Fins i tot em sembla que diuen que el president Maragall ha adreçat un missatge als catalans en aquest mateix sentit.  (n’hi ha més)

A continuació la mateixa veu em parla de l’huracà Rita. Diu que tan bon punt ha entrat en contacte amb les costes de Texas ha abaixat en picat els seus rigors i que ara no és més que una vulgar tempesta tropical. Atribuïu-ho, si voleu, a la sensació d’irrealitat pròpia de la matinada però trobo que les dues notícies es complementen perfectament. Apago la ràdio, ja en tinc prou per reprendre el son. D’aquí a unes hores, tan bon punt em llevi i hagi enllestit els rituals higiènics d’habitud, si me’n recordo de tot entraré en el meu Bloc i escriuré això.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!