Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Aquí teniu un clàssic de 1965 que farà les delícies dels carrosses habituals d’aquestes Totxanes. Especialment dels habituals dels caps de setmana que, com haureu observat, des de fa un temps els dedico a fer “revival” amb els nostres records cinematogràfics i, sobretot, musicals.
Los Relámpagos (vegeu aquí) va ser un grup instrumental fundat a Madrid l’any 1961 per José Luís Armenteros i Pablo Herrero que, inscrit en la línia estilística dels britànics The Shadows, va tenir una bona entrada en la televisió d’aquells anys, cosa que els va fer molt populars. Un dia de 1965 es varen despenjar amb disc de dues cançons que avui faria les delícies d’españolaires, federalistes i sisepuedes: a la cara B hi havia un tema titulat “Seguidillas” i a la cara A, un tema d’aires inequívocament sardanístics que, per si hi havia algun dubte encara, varen titular “Nit de llampecs”.
No sóc prou expert en sardanes ni en les seves estructures musicals com per afirmar amb contundència que el tema sigui una sardana pura i dura, però si no ho és li falta poc.
Aquí sota el podreu escoltar i, en el mateix fet, podreu també contemplar unes quantes imatges d’aquells Relámpagos i d’aquella nit de llampecs que va arribar a tenir tant d’èxit fa cinquanta anys.
La trajectòria dels Relámpagos i la seva relació amb la música catalana no es va acabar aquí. Dos anys després de “Nit de llampecs” varen enregistrar una versió de “La santa espina” en un LP de factura absolutament innovadora per aquella època i que avui és una joia de col·leccionista. Es va titular “6 pistas”, en referència al nombre de pistes de so amb què va ser enregistrat en uns estudis de Milà (tot un luxe aleshores), i encara avui és un dels discos instrumentals més interessants enregistrats durant la dècada dels 60 a España.
(Si cliqueu al damunt la imatge es fa més gran)
NOTA FINAL: l’any 1967 Els 7 d’aquí, un grup eminentment vocal ja que el formaven sis cantaires i només un guitarraire, va editar un disc de quatre cançons en el qual varen incloure “Nit de llampecs” amb una lletra l’autoria de la qual desconec (*) i que trobareu copiada al final d’aquest apunt.
I ja posats a dir-ho tot, l’Orquestra Plateria va incloure la mateixa cançó en el seu disc “Ballautors”, editat el 1990.
(Si cliqueu al damunt la imatge es fa més gran)
Nit de llampecs
En veure els llampecs el negre cel il·luminar
enmig de la remor que porta el vent
tenim una sensació en el cor que ens fa somniar esperant el sol ixent.
Quan els elements de la nit s’han desencadenat
i la muntanya es torna resplendent
petits ens sentim admirant la grandiositat
que domina aquest moment.
I les muntanyes s’omplen de llums rogenques
il·luminat les dreceres i camins
sento dins meu el desig d’anar-te a veure
per evitar que tu tinguis cap neguit.
I vetllant vora la llar com dos companys
unim com nostres cors les nostres mans
i pensant en el bonic que és el matí
sóc feliç.
Més la remor de l’oratge ja que ens desperta
del bonic somni en què ens havien sumit
sembla que els llamps se’ns filtrin per la finestra
som presoners, som esclaus de la nit.
Quan el sol la seva llum ha tornat a expandir
amb les primeres boires del matí
semblant com si el blau del cel tornés a ressorgir
d’un món molt més lluny d’aquí.
—————————————————————————————————————————–
(*) Pel que em diu Òscar Dalmau, home savi en músiques dels anys 60, en el vinil (que ell, naturalment, té) figuren com a autors de la versió Carles Sist i Jordi Camps, veu solista d’Els 7 d’aquí).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, pero “Nit de llampecs”, ¿es una canción tradicional catalana de la costa mediterránea? Porque dudo que estuviera compuesta por Los Relámpagos que sin duda la adaptaron a su estilo, como hicieron con “Los cuatro muleros”. Esto no queda claro en ninguna web de las que he visitado y aquí tampoco. ¿Podríais aportar más información, por favor?
Nit de llampecs va néixer en versió només instrumental composta per Pablo Herrero del grup “Los Relámpagos”. Després en Carles Sist, fundador i director de “Els 7 d’aquí” va escriure la lletra que van enregistrar el 1967 i va publicar la discogràfica “Concentric”