Totxanes, totxos i maons

En tots els resums de l’any literari que he escrit darrerament he mantingut constant el nom d’Imma Monsó i d’"Un home de paraula", la seva darrera producció, com un dels llibres de 2006 que crec que quedaran instal·lats durant molt de temps en el pòsit de les obres remarcables de la nostra literatura.

Parlant a fons, amb sensibilitat i sense truculències ni efectismes sobre la mort del seu marit i la influència que aquest fet ha tingut en la seva vida i en la de la filla que havien adoptat Imma Monsó aconsegueix  tocar la sensibilitat dels lectors i fer de la lectura d’"Un home de paraula" una experiència d’una riquesa interior inoblidable.

¿I què és el que passa quan un llibre aplega aquestes virtuts? Doncs que la gent se’l fa seu i l’incorpora amb tota naturalitat al seu paisatge sentimental. Una bona prova d’això la vàrem tenir el dia de Reis a la secció de necrològiques de La Vanguardia.  (n’hi ha més)

En una esquela de recordatori del segon i el dinovè aniversari de la mort de dues persones que, pels cognoms, dedueixo que eren pare i fill vaig llegir el text següent: "Com diu l’Imma Monsó, hi ha molts tipus de dol. La plenitud dels vostres dies ens ha permès mantenir l’alegria i ens ha regalat un dol "suau i lleuger com una ploma" del que no en volem prescindir mai". Admirable i perfecte.

En el mateix diari i també el mateix dia trobem un altre fet engrescador: el retorn de Baltasar Porcel a la seva columna habitual després d’una absència de prop de mig any per motius de salut. La recuperació d’un dels nostres millors escriptors és indiscutiblement una notícia magnífica que crec que val la pena de difondre.

———————————————————————————–

I per coronar definitivament el to positiu i energètic de l’apunt d’avui -dia de retorn a la feina després del parèntesi nadalenc- he triat un tema de Claude Nougaro (1929-2004) que es titula "Nougayork" (3′ 28"). El va enregistrar a Nova York l’any 1987, quan tenia 58 anys, i és una mostra de la ductilitat d’aquest magnífic cantant francès injustament desconegut a casa nostra.

Admira veure com un home provinent de la "chanson" més genuïna descobreix un bon dia la música "techno" i es despenja amb un esplèndid recull de nou cançons concebudes sota l’influx d’aquest estil musical. "Nougayork" és el tema que dóna nom al disc i sona així d’energètic:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!