Totxanes, totxos i maons

Com és habitual cada any pels volts de Sant Jordi amb els que ens dediquem a parlar de llibres a la premsa he participat en algunes tertúlies i programes de ràdio i de televisió dedicats a parlar de les novetats del Dia del Llibre i d’altres afers relacionats amb el noble vici de llegir.

Un dels temes que en aquests casos sol aparèixer és la possible competència que les noves tecnologies li plantegen al producte llibre. I jo sempre responc que aquelles veus tràgiques que, anys enrere, vaticinaven que Internet acabaria amb el llibre, amb la lectura i amb l’escriptura anaven del tot errades. Mentida podrida, vaja.  (n’hi ha més)

Ben al contrari. Crec que precisament ara, gràcies al fenomen dels Blocs, és quan la gent escriu més que mai. I d’una manera significativa s’escriu molt en la nostra llengua. Més encara: de fet, el que d’un temps ençà estem vivint -aquí i fora d’aquí- és una tendència creixent a aplegar en format de llibre convencional textos concebuts inicialment per ser penjats a la xarxa. No em cal anar gaire lluny per trobar-ne exemples: ho demostren a bastament casos com el de Biel Mesquida (“Homersea”), de “relatsencatala.com” (acaban d’editar el segon volum recopilatori) i el de Tina Vallès, amb el seu “Aeroplà del Raval”, publicat recentíssimament per Labreu Edicions.

Evidentment no estic defensant la primacia del suport paper davant dels avenços de la tecnologia perquè les aportacions d’aquesta a la nostra vida de cada dia són indiscutibles i molt estimables (*). Fins no fa molts anys era gairebé un ritual la imatge del ministre d’Hisenda de torn lliurant al Congrés dels Diputats una carretada de caixes amb els Pressupostos Generals de l’Estat. Aquesta imatge ja ha passat a la història gràcies a la utilització de llapis de memòria que poden encabir-se perfectament dintre d’una butxaca. Una solució que, per cert, no fa gaires mesos vàrem veure emprar també al President del Parlament de Catalunya quan va lliurar al seu homònim espanyol l’enginy que contenia el projecte d’Estatut amb la corresponent documentació d’acompanyament.

Per tot això que acabo de dir m’ha semblat patètic i lamentable tot l’espectacle organitzat ahir pel PP a l’hora de lliurar al Congrés dels Diputats els quatre milions de fulls amb signatures sol·licitant la celebració d’un referèndum a tot l’Estat sobre l’esmentat Estatut i el concepte de nació que -diuen- s’hi contempla. Una dotzena de furgonetes convenientment decorades per l’ocasió, un bé de Déu de palets amb caixes al damunt, una màquina descarregadora, la corresponent “claque” de periodistes i fotògrafs i -cirereta final- l’Armada Invencible amb els senyors Piqué i Rajoy al capdavant impartint doctrina per si a algú no li havia quedat prou clar el significat de la jugada.

Certament hauria estat molt més senzill -“y acorde con los tiempos”- lliurar discretament un -o dos- llapis màgics i electrònics però, és clar, aleshores la cosa perdia tota la seva gràcia. Quatre milions de fulls de paper fan un embalum prou considerable com perquè tota la parafernàlia es consideri perfectament justificada. Malaguanyats, però, els arbres que han calgut per fabricar tanta pasta de paper…

En fi… com ha dit en Puyal fa una estona durant la transmissió del Barça-Milan: és una evidència que ells són una nació i nosaltres una altra.

(*) Tot i que per a molta gent desconfiada de la volatilitat d’Internet un llibre -és a dir, un objecte físic amb pes, volum, gruix, consistència i un nombre de pàgines concret i tangible- continua sent l’element més agraït a l’hora de simbolitzar tot el cúmul d’angúnies, satisfaccions i incerteses que ha comportat el procés de la seva redacció. Jo mateix -i salvant totes les distàncies- no puc evitar de tant en tant una mirada cofoia cap els tres arxivadors d’anelles (gairebé 40 cm. de prestatgeria) on vaig guardant des del primer dia una versió impresa d’aquestes totxanes. Ja ho sé: es un afer generacional però, mira, més val assegurar-se per si algun dia resulta que a l’Internet se li apaga el llum i triga a tornar…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!