Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Simultàniament a la planificació del xeflis general de comiat del dia 10 (detallat en els capítols 4, 5 i 6 d’aquesta crònica pausada), havia pensat pel dijous 19 de desembre -la data que marcava de manera oficial el límit entre la vida professional activa i el meu ingrés en les denominades “classes passives”– fer amb els companys del meu Servei una celebració més intensa i propera: un sopar al “Semproniana”, el restaurant de la meva estimada amiga Ada Parellada.

El que el meu instint organitzatiu no havia previst en absolut, però, va ser la magnífica sorpresa amb què em vaig trobar de bon matí en veure que en els dos encreuats de La Vanguardia, el dels mestres Màrius Serra i Fortuny, hi havia unes quantes referències a la meva persona i a la nova vida que era a punt de començar.  (n’hi ha més)

Engrescat per la trobada vaig veure que aquell mateix dia la meva admirada Anna M. Genís feia també en una definició de l’encreuat a El Periódico una claríssima referència a la meva jubilació.

Al final d’aquest apunt trobareu els tres encreauts resolts i amb les definicions que fan referència a la meva persona i la seva circumstància degudament subratllades. Els he posat perquè estic segur que també us farà gràcia veure fins a quin punt l’enginy de tota aquesta colla de savis -i l’amistat que ens uneix- és capaç de rumiar homenatges més o menys solapats d’aquells que el beneficiari -jo, en aquesta ocasió- difícilment oblidarà.

Va ser sens dubte el pòrtic més adient per un dia ben singular que es va tancar amb la trobada gastronòmica al “Semproniana”. Una trobada de la qual us parlaré en el proper capítol d’aquesta crònica tranquil·la i feta (com no podia ser altrament) de manera pausada. A pas de jubilat.

(Continua aquí)