Totxanes, totxos i maons

Quin murri, en Josep Pla. El paio la sabia llarga i quan calia les clavava fins a la bola sense que es notés. Per exemple, tal com explica amb detall el coblocaire Marcel Campà (vegeu aquí), a les “Cartes d’Itàlia” Pla parla dels frescos de Piero della Francesca a Arezzo i, com aquell que no diu res, deixa anar que són precedents que Picasso usa… “copiosament”.

En el mateix llibre, quan parla de Florència…  (n’hi ha més)

… el mestre Pla ens deixa un finíssim testimoni del seu diguem-ne discret entusiasme per Botticcelli: “Si haguessis de fer una antologia de l’esperit de Toscana -ens demanaren un dia-, quins serien els noms indispensables de la llista? Sortiren noms i més noms. La llista que ens agrada més és aquesta: Dant, Donatello, Gozzoli, Piero della Francesca, Maquiavel, Fra Angèlic. I Sandro Botticelli? També, és clar, Sandro Botticelli.“

Precisament ha estat aquest fragment de les “Cartes d’Itàlia” el que m’ha vingut com un llamp a la memòria quan llegia la part final de l’editorial conjunt que varen publicar ahir els diaris Avui i El Punt a propòsit de la compra de l’un per l’altre. Comproveu-ho vosaltres mateixos:

“Tenim clars els referents nacionals i tenim clar el paper que li toca jugar a cadascuna de les capçaleres. Hi ha punts en comú, però volem que El Punt sigui el diari nacional per edicions que faci de la informació de proximitat la seva bandera i volem que l’edició nacional de l’Avui sigui també el diari de referència.“

Digueu-me malxinat però fa tota la impressió que qui ha escrit aquest paràgraf -ai, aquest “també”…- estava sota l’influx de la murrieria de Josep Pla.

I que quedi ben clar que res del món em plauria més que equivocar-me amb les suposicions que en aquest apunt exterioritzo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!