Quin murri, en Josep Pla. El paio la sabia llarga i quan calia les clavava fins a la bola sense que es notés. Per exemple, tal com explica amb detall el coblocaire Marcel Campà (vegeu aquí), a les "Cartes d'Itàlia" Pla parla dels frescos de Piero della Francesca a Arezzo i, com aquell que no diu res, deixa anar que són precedents que Picasso usa... "copiosament".
En el mateix llibre, quan parla de Florència... (n'hi ha més)
... el mestre Pla ens deixa un finíssim testimoni del seu diguem-ne discret entusiasme per Botticcelli: "Si haguessis de fer una antologia de l'esperit de Toscana -ens demanaren un dia-, quins serien els noms indispensables de la llista? Sortiren noms i més noms. La llista que ens agrada més és aquesta: Dant, Donatello, Gozzoli, Piero della Francesca, Maquiavel, Fra Angèlic. I Sandro Botticelli? També, és clar, Sandro Botticelli."
Precisament ha estat aquest fragment de les "Cartes d'Itàlia" el que m'ha vingut com un llamp a la memòria quan llegia la part final de l'editorial conjunt que varen publicar ahir els diaris Avui i El Punt a propòsit de la compra de l'un per l'altre. Comproveu-ho vosaltres mateixos:
"Tenim clars els referents nacionals i tenim clar el paper que li toca jugar a cadascuna de les capçaleres. Hi ha punts en comú, però volem que El Punt sigui el diari nacional per edicions que faci de la informació de proximitat la seva bandera i volem que l'edició nacional de l'Avui sigui també el diari de referència."
Digueu-me malxinat però fa tota la impressió que qui ha escrit aquest paràgraf -ai, aquest "també"...- estava sota l'influx de la murrieria de Josep Pla.
I que quedi ben clar que res del món em plauria més que equivocar-me amb les suposicions que en aquest apunt exterioritzo.
