Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

5 de novembre de 2016
2 comentaris

Jorge Sepúlveda canta “Me gusta mi novia”.

Tot preparant les efemèrides de 2017 m’adono d’un parell de centenaris que seria una llàstima que passessin desapercebuts. Em refereixo a que farà cent anys del naixement de dos cantants que varen fer furor durant els anys 40 i 50: Jorge Sepúlveda i a Bonet de San Pedro, als quals penso dedicar sengles apunts de cap de setmana.

Començo avui pel senyor Luís Sancho Monleón, nascut a València un dia que no he pogut determinar de l’any 1917 i que uns anys més tard va fer-se conegut en el món de l’espectacle de postguerra amb el nom de Jorge Sepúlveda. No he triat la seva cançó més representativa, “Dos cruces”, sinó una deliciosa declaració d’amor dedicada a la seva estimada. El títol no pot ser més clar: “Me gusta mi novia” i el podeu sentir just aquí sota:

 

 

I perquè tingueu el lot complet us poso també la lletra. No us perdeu, per cert, el “a todos y a todas” del final de la primera estrofa. Perquè després diguin que la CUP innova…

Me gusta mi novia   (*)

Me preguntan que por qué salgo contigo.
Me preguntan que por qué te quiero tanto.
No comprenden que seamos más que amigos,
ni que yo me pase el día suspirando.
Qué sabe la gente lo que tú me gustas.
Qué saben las cosas que siento por tí.
Y por eso siempre,
cuando me preguntan,
a todos y a todas
yo les digo así:

Me gusta mi novia.

¿Por qué?
Por su palmito.
Me gusta mi novia.
¿Por qué?
Por sus ojitos.
Porque tiene la cara morena,
porque sabe quitarme las penas.
Me gusta mi novia.
¿Por qué?
Por muchas cosas.
Me gusta el salero
que tiene al andar.
Y cantando, riendo y llorando,
mirando y besando,
me gusta mi novia.
Y cantando, riendo y llorando,
mirando y besando,
me gusta mi novia.

Me preguntan que si vamos a casarnos,
Me preguntan que si estoy en mis cabales.
Y hay quien dice que debemos separarnos
porque sólo voy buscando tus caudales.
Qué sabe la gente lo que tú me gustas.
Qué saben las cosas que siento por tí.
Y por eso siempre,
cuando me preguntan,
a todos y a todas
yo les digo así:

Me gusta mi novia.
¿Por qué?
Por su palmito.
Me gusta mi novia.
¿Por qué?
Por sus ojitos.
Porque tiene la cara morena,
porque sabe quitarme las penas.
Me gusta mi novia.
¿Por qué?
Por muchas cosas.
Me gusta el salero
que tiene al andar.
Y cantando, riendo y llorando,
mirando y besando,
me gusta mi novia.
Y cantando, riendo y llorando,
mirando y besando,
me gusta mi novia.

———————————————————————————————————

(*)  No m’ha estat possible esbrinar qui o quins són els autors de la música i de la lletra. Si algú ho sap li agrairé que deixi la informació en l’espai de comentaris d’aquí sota. És just: a cadascú el que li pertoca, no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!