Totxanes, totxos i maons

Resum copiat del web del Centre d’Estudis Jordi Pujol (vegeu el text aquí)

“La literatura catalana està força bé. Sobretot si la comparem amb la situació del país, que s’està enfonsant, i que tal com el coneixíem està desapareixent,”, ha declarat aquest matí l’escriptor Quim Monzó en el decurs d’un esmorzar amb periodistes organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol (CEJP) per analitzar la situació actual de la cultura catalana. Monzó, en aquesta qüestió s’ha declarat “obertament pessimista”, mentre que Pujol li ha reclamat que també vegi els factor positius: “vostè ens diu el que no va bé, i jo vull prioritzar els actius que tenim. El que cal és no rendir-se. I jo no ho faré”.

(n’hi ha més) 

Tot i manifestar que en l’àmbit cultural català la literatura en concret gaudeix de bona salut, l’escriptor ha lamentat que la qualitat de la llengua vagi minvant d’una forma alarmant. Segons l’autor d’El perquè de tot plegat, la llengua “s’està empobrint, hi ha una gran descompensació entre el que es parla al carrer i el llenguatge acadèmic”. L’escriptor ha denunciat que els mitjans de comunicació estan contribuint activament a degradar el català: “la llengua que es parla actualment als mitjans, com la que es parla al carrer fa fredor”, ha assegurat. En opinió de Monzó, “la manca de qualitat que s’aprecia en molta gent que escriu en els mitjans és esgarrifosa”.

Jordi Pujol ha coincidit amb l’escriptor en aquest diagnòstic tot dient que “els periodistes han d’utilitzar bé la llengua, l’han de parlar bé i l’han d’escriure bé, doncs això forma part de la seva professionalitat”. L’ex president de la Generalitat també ha criticat l’escassa implicació dels mitjans de comunicació públics catalans per defensar aquest plantejament. Al respecte ha afirmat que si “els periodistes no fan l’esforç de parlar bé el català a TV3 o Catalunya Ràdio més val que se’n vagin”. Al respecte, Monzó ha afegit en to irònic que si s’imposessin sancions als periodistes que escriuen malament “ja no ens faria falta el finançament, m’apunto a recollir els calés”.

Monzó, que també publica habitualment en alguns mitjans de comunicació, ha indicat que la degradació que pateix el català és més gran que la del castellà doncs “el català té el plus negatiu d’actuar com a calc de l’altra llengua”. En aquest sentit, ha alertat respecte al perill “que la gent acabi parlant, com ja comença a passar, una barreja de català-castellà i que d’això se’n digui bilingüisme”. Un dels factors perniciosos que darrerament ha contribuït a accelerar aquest procés és el que l’escriptor ha denominat com a “buenafuentisme”, que pren com món referencial el castellà i el barreja amb la llengua catalana.

Tot i això, la causa principal de degradació que pateix actualment la llengua “és la pedagogia de la plastilina, la pedagogia Rosa Sensat”. Segons Monzó, aquest model pedagògic que “propugna que l’esforç dels alumnes i aprendre coses importants no serveix per res ha convertit en mèrit ser un ignorant en el domini de la llengua. Tants anys d’empanada mental progre –ha lamentat– ha afectat als coneixements de tota una generació”.

Pujol i Monzó han discrepat respecte a l’eficàcia de la immersió lingüística aplicada a Catalunya durant les darreres dècades. Segons l’escriptor “de immersió lingüística real no n’hi ha hagut mai”, i ha posat com a exemple que molts professors de l’àrea metropolitana de Barcelona “durant molts anys –ara no tant– han hagut de fer les classes en castellà si no volien sortir amb les cames trencades”. L’ex president, en canvi, ha defensat que en molts llocs del país “la immersió ha funcionat molt bé”.

Jordi Pujol també ha alertat sobre el fals cosmopolitisme que ara s’aixopluga sota l’ombra del president Obama. “Ara que el nou president dels Estats Units apel·la als valors nacionals, al patriotisme, a la voluntat de ser i a l’esforç i el compromís de les persones, el nostre món intel·lectual i mediàtic aplaudeix  entusiasmat. En canvi, quan aquí alguns defensàvem aquests valors se’ns titllava de carques i antiquats”.

Pujol també ha destacat “l’autoritat i la responsabilitat” de Quim Monzó en l’actual panorama intel·lectual català. “El que tu dius i escrius, els teus missatges, tenen molt més impacte que els meus, no ho dubtis”, li ha etzibat l’ex president a l’escriptor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!