Totxanes, totxos i maons

Dissabte 25 de febrer, deu de la nit, a la sala petita del Palau de la Música Catalana. Tres quartes parts de l’aforament ocupat per un públic fidel,  incondicional. S’hi presenta "De profundis", l’últim disc de Joan Isaac. La trobada té l’al·licient afegit que és un dels primers concerts del cantant després que (vegeu aquí) ara fa un mes un infart li ensenyés targeta groga amb advertiment de vermella.

El concert va començar amb exemplar puntualitat. Damunt de l’escenari quatre músics: Lluís Ribalta (bateria), Jordi Camp (baix elèctric), Enric Colomer (piano de cua) i Eros Cristani, un acordionista que alternava quan calia els teclats electrònics. Tot plegat amb el reforç esporàdic del guitarrista Giorgio Cordini que apareixia i desapareixia d’escena quan convenia. Eficiència i discreció, doncs, al servei d’un grapat de bones cançons que no necessiten grans escarafalls orquestrals per arribar a l’oient.

I el més important de tot: un Joan Isaac en plena forma, inspirat, magnífic de veu i amb moltes ganes d’agradar.  (n’hi ha més)

El concert no podia començar de millor manera: "T’estimo en la rutina" i a continuació "Els infants", els dos temes que obren el nou àlbum, tot i que de seguida Isaac va derivar cap a cançons de discos anteriors sense perdre de vista, però, la referència al disc que es presentava. De fet el va cantar íntegre amb una sola (i per mi lamentable) excepció: "Cala la nit a San Remo", precisament la que, al meu parer, és la cançó estrella de "De profundis" i, probablement, una de les tres o quatre grans-grans cançons del repertori de Joan Isaac.

Així doncs, dels temes ja coneguts vàrem poder sentir "Sara", "Ciao, come stai", "Només han passat 50 anys", "Alícia i el mirall" (la cançó que parla de l’anorèxia), "Gràcies, vida, gràcies" (entonada amb un èmfasi especial que a ningú li va passar desapercebut) i la descomunal "A Margalida", és clar. Una altra de les grans-grans.

Aquesta darrera, per cert, la va cantar a l’hora dels bisos abans de "Manfred" -l’únic tema que va repetir- i que jo trobo un pèl efectista. Ja m’ho va semblar quan el vaig sentir per primera vegada ara fa dos anys al TNC i ara, després d’escoltar-lo en el disc, cantat a mitges amb Ana Belén, i novament en directe ahir em refermo en la impressió. Com també -posat ja en pla criticaire- em refermo en la consideració que una cançó tan tòpica i previsible com "L’home model" desentona en un disc tan ben pensat com "De profundis".

Com ja és costum de la casa en els darrers temps Isaac aprofita els seus concerts barcelonins per presentar alguns dels seus amics italians que es dediquen també al vici d’escriure cançons i de cantar-les. Ahir no va ser pas una excepció i vàrem poder tornar a veure i escoltar el mestre Mauro Pagani amb un parell de temes.

Però el molt murri de Joan Isaac ens reservava encara una altra sorpresa -al meu parer la gran sorpresa de la nit- quan ens va presentar la senyora Petra Magoni (*) una cantant molt jove dotada amb una esplèndida presència escènica (vull dir que fa molt de goig com es pot albirar en la imatge que il·lustra aquest text) i amb una veu increïble que desplega, combina i alterna com vol -i de la manera menys ortodoxa que es pugui imaginar- els tons més greus amb els aguts i falsets més agosarats.

Es va presentar -aquesta és l’altra- amb l’únic acompanyament musical del contrabaixista Ferruccio Spinetti amb el qual ha enregistrat alguns discos -introbables aquí, de moment- de versions de temes pop. Unes versions, no cal dir-ho, absolutament originals i suggestives que em varen deixar amb la boca oberta. Ahir la vàrem sentir interpretar "I will survive" i "Guarda che luna" i va ser un dels moments àlgids de la nit.

En resum, una gran concert. Joan Isaac enceta la segona o tercera joventut amb un repertori que ja comença a tenir un pes específic indiscutible i amb uns amics, coneguts i acompanyants de primera categoria. Impossible donar més en menys estona.

(*) I ara un consell: quan entreu a la pàgina web de Petra Magoni tingueu engegats els altaveus de l’ordinador.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!