Totxanes, totxos i maons

Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes.

I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància.

Comencem, doncs, la sèrie amb els trenta-un aforismes que he difós al llarg del mes de gener.

“Els negres no són iguals als blancs perquè són negres.”
(31 de gener de 2022)

“Ara com ara, una revolució no pot no ser sacrílega.”
(30 de gener de 2022)

“En realitat, de respecte per la filosofia, només en tenen els filòsofs, i encara no tots.”
(29 de gener de 2022)

“Els aforismes -els meus com els de tothom- són sempre falsos. Intrínsecament falsos. I aquest també.”
(28 de gener de 2022)

“De vegades, cal ser pervers per misericòrdia.”
(27 de gener de 2022)

“Un bon llibre sempre és una provocació.”
(26 de gener de 2022)

“No acceptes la derrota fins que no trobes que en sortiràs guanyant.”
(25 de gener de 2022)

“Aprofiteu la primera ocasió que se us presente per erigir-vos en acusadors abans que els altres: amb això ja tindreu mitja partida guanyada.”
(24 de gener de 2022)

“Puix que no es pot impedir que un ocell cante, resulta aconsellable ensenyar-li solfa.”
(23 de gener de 2022)

“Llegir Kafka és una masturbació sense plaer.”
(22 de gener de 2022)

El poble diu: ‘Fer com fan no és pecat’. O siga: ‘Com més serem, més riurem’
(21 de gener de 2022)

“Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.”
(20 de gener de 2022)

“Quan la por no és innocent, ja no és por, és covardia.”
(19 de gener de 2022)

“Pensa -sobre tu mateix, sobre el món, sobre qualsevol cosa-, i et sentiràs distint dels altres: la reflexió aïlla.”
(18 de gener de 2022)

“El mal d’Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar.”
(17 de gener de 2022)

“Fer-se vell és resignar-se a fer-se vell.”
(16 de gener de 2022)

“Costa poc de llegir, però ¿quant ha costat d’escriure?”
(15 de gener de 2022)

“En aquesta vall de llàgrimes, cadascú fa el que pot per traure profit a la xamba de viure. Les ètiques consagrades solen opinar i recomanar tot el contrari.”
(14 de gener de 2022)

“Qui està disposat a morir per un ideal, està, en el fons, igualment disposat a matar per l’ideal. Totes les doctrines que comencen amb uns màrtirs acaben amb una inquisició.”
(13 de gener de 2022)

“M’odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té.”
(12 de gener de 2022)

“M’acuseu de sarcàstic. ¿I per què no ho hauria de ser? Si amb prou feines arribo a tolerar-me a mi mateix!”
(11 de gener de 2022)

“No paris de protestar: sempre en restarà alguna cosa.”
(10 de gener de 2022)

“Entre altres coses, l’error és una falta d’educació.”
(9 de gener de 2022)

“Tenim el vocabulari viciat pel classicisme. Parlem de ‘gasos nobles’, i d’un gos ‘sense amo’ en diem un gos ‘abandonat’, i no un gos ‘lliure’.”
(8 de gener de 2022)

“Si l’home adult enyora la seua infància, és perquè no se’n recorda, o perquè se’n recorda malament.”
(7 de gener de 2022)

“Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.”
(6 de gener de 2022)

“El purità odia el pecador més que no pas el pecat. Odia -enveja- la llibertat de pecar que es pren el pecador.”
(5 de gener de 2022)

“Criden per veure si ens faran callar.”
(4 de gener de 2022)

“Els adjectius sempre fallen, per un cantó o l’altre, si intenteu obligar-los a la ‘descripció’. Cada sentit –sentit corporal, segons el vocabulari dels catecismes preconciliars– és un món. I les paraules en resten fora.”
(3 de gener de 2022)

“Ben sovint, gairebé sempre, callar ‘també’ és mentir.”
(2 de gener de 2022)

“Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: ‘Joan Fuster és la mesura de totes les coses’.”
(1 de gener de 2022)

(Continua aquí amb tot el mes de febrer)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!