Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes.

I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància.

Avui continuarem la sèrie amb els trenta-un aforismes que he difós al llarg del mes de maig.

“La sort va a parar a qui en té.”
(31 de maig de 2022)

“Les multituds es revolten o obeeixen, però no raonen. Aquest és el problema. Cal esperar…”
(30 de maig de 2022)

“¿Un gos viu val més que un lleó mort? Segons com, i segons per a què!”
(29 de maig de 2022)

“Siguem modestos: si demà plou o fa sol, no hi tenim res a veure.”
(28 de maig de 2022)

“Fa pena ser alt quan els altres són d’estatura tímida.”
(27 de maig de 2022)

“La soledat fatiga; fatiga la companyia. No hi ha solució.”
(26 de maig de 2022)

“Unamuno, quin home més poc sensual! Mai no va saber trobar gust a la Música, ni a la Mar, ni a la Litúrgia…”
(25 de maig de 2022)

“Un polític és oportunista o no és polític.”
(24 de maig de 2022)

“La força mai no és innocent. Ni tan sols la força d’un atleta.”
fuster
(23 de maig de 2022)

“He pogut observar que la gent de dretes, quan plou, és més de dretes encara.”
(22 de maig de 2022)

“Potser mai no som tan sincers com quan fingim ser sincers”
(21 de maig de 2022)

“Sovint ho oblidem, però no és gens clar que les víctimes de la injustícia hagin de ser necessàriament justes. De vegades, per amor de la justícia, acabeu defensant un criminal contra un altre criminal.”
(20 de maig de 2022)

“Parlar ja és exagerar.”
(19 de maig de 2022)

“Els amors furtius tenen això de bo: que arriben a semblar-nos encantadors.”
(18 de maig de 2022)

“Algú ha observat que mai no s’ha erigit cap estàtua a un crític. Potser això és una raó més perquè els crítics es reafirmin en la seua vocació.”
(17 de maig de 2022)

“Només els rics tenen ànima immortal.”
(16 de maig de 2022)

“Els poetes bons són sempre ‘incomparables’. Però incomparables ells amb ells.”
(15 de maig de 2022)

“Hi ha moments en què un se sent inferior a si mateix. Quina forma més subtil, més recargolada, de vanitat!”
(14 de maig de 2022)

“No val la pena ser orgullós: cansa molt, això.”
(13 de maig de 2022)

“Un altre mot depauperat: ‘faula’. ¿Hi ha res més vulgar -menys ‘fabulós’- que aqueixes ‘escenificacions animals’ del sentit comú?”
(12 de maig de 2022)

“Tothom s’imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.”
(11 de maig de 2022)

“La gran superioritat de Mozart radica en el fet de ser ‘encara’ un músic italià.”
(10 de maig de 2022)

“No tinc altra autoritat que aquesta: la d’haver-me apassionat fins a l’obsessió per la vida i el destí del meu poble.”
(9 de maig de 2022)

“Quan no trobo un oponent tracto de suposar-lo.”
(8 de maig de 2022)

“Si en aquest món hi ha una cosa intrínsecament mala és, sens dubte, l’Estat.”
(7 de maig de 2022)

“Resulta una mica còmic: sempre som menys malvats del que ens pensem ser.”
(6 de maig de 2022)

“¿Qui coneix, realment, totes les seues aversions”
(5 de maig de 2022)

“És evident: ’No nacen las ideas de los puños’. Però les nostres idees són unes altres després de les punyades. Sobretot si som els qui les hem rebudes.”
(4 de maig de 2022)

“Em fa la impressió que tot allò que no és literatura de ressentiment és només literatura de consentiment.”
(3 de maig de 2022)

“Solem ser massa indulgents amb les nostres febleses, i això és, ben mirat, la feblesa més digna d’indulgència.”
(2 de maig de 2022)

“¿Què diuen? Tant se val! Poseu-hi objeccions. Si més no, us divertireu.”
(1 de maig de 2022)

(Continua aquí amb tots els aforismes del mes de juny)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!