Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes.

I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància.

Avui continuarem la sèrie amb els trenta aforismes que he difós al llarg del mes de juny.

“El món seria prou més intolerable si un -jo, tu, ell- no cregués que la seva pròpia vida és un cas excepcional.”
(30 de juny de 2022)

“Fer-se matar -i per la raó que sigui: un delicte, un ideal, una passió- és encara una modalitat de suïcidi, i no s’hi val a dissimular-ho.”
(29 de juny de 2022)

“Fins i tot els plaers més sensuals, hi ha una manera intel·ligent de gaudir-los.”
(28 de juny de 2022)

“Avui l’adulteri ja fa cursi.”
(27 de juny de 2022)

“En aquest món, sembla, tothom és honrat fins que deixa de ser-ho.”
(26 de juny de 2022)

“No he admirat mai cap home d’acció. Ho lamento.”
(25 de juny de 2022)

“Sempre s’és estúpid respecte d’algú.”
(24 de juny de 2022)

“Shakespeare: el millor passatge de ‘Romeu i Julieta’ és l’obertura de Txaikovski.”
(23 de juny de 2022)

“Admiro molt l’obra de Salvador Espriu, entre altres raons més serioses, perquè ha intercalat una mica de semitisme enmig d’una literatura de tantes pretensions hel·lèniques com la catalana del Noucents.”
(22 de juny de 2022)

“Els versos que canten l’amor sortós han estat escrits ‘després’, ja en una estona de tedi o de desesperació -i per tal de remeiar-la.”
(21 de juny de 2022)

“Hi ha maneres molt malèvoles de fer el bé.”
(20 de juny de 2022)

“Ningú no imita de bona fe.”
(19 de juny de 2022)

“L’originalitat.- Entre tots ho pensem tot.”
(18 de juny de 2022)

“Aparentar que es claudica pot ser, ben mirat, un excel·lent recurs, per a un polític igual que per a un enamorat.”
(17 de juny de 2022)

“-I tu, que no tens ni esperes res, ¿per a què vius?
-Per a no morir.”
(16 de juny de 2022)

“A mi, l’alcohol em fa més comprensiu.”
(15 de juny de 2022)

“Sembla una bajanada, però la primera condició per ser cínic és que els altres no ho siguin.”
(14 de juny de 2022)

“Quan el pintor pinta, el món creix.”
(13 de juny de 2022)

“Totes les idees acaben patint de reuma.”
(12 de juny de 2022)

“No dic que jo tingui raó, dic que soc així”, explicava Paul Valéry, com excusant-se’n. Però potser calia dir -cal dir-, simplement: “Tinc raó perquè soc així”.
(11 de juny de 2022)

“Totes les meves idees són provisionals.”
(10 de juny de 2022)

“Una calúmnia no és calúmnia fins que algú no se la creu”
(9 de juny de 2022)

“Només amb la mort t’alliberaràs de tu mateix. Resigna’t, doncs, a no ser lliure mai.”
(8 de juny de 2022)

“Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges.”
(7 de juny de 2022)

“No hi ha cap amor autèntic sense una mica de vilesa en els seus episodis més delicats.”
(6 de juny de 2022)

“De la discussió naix la llum”, diuen. I l’experiència demostra que, efectivament, cadascú sol quedar-se amb les mateixes conviccions que tenia abans de discutir, però més clares.”
(5 de juny de 2022)

“És descoratjador: tots tenim els mateixos defectes.”
(4 de juny de 2022)

“Fer l’amor no soluciona res, però ajuda a passar el temps.”
(3 de juny de 2022)

“Hi ha un perill: el d’acabar un assemblant-se massa a si mateix.’
(2 de juny de 2022)

“Hi ha pianos enervants: el de Debussy, posem per cas.”
(1 de juny de 2022)

(Continua aquí amb tots els aforismes de juliol)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!