Totxanes, totxos i maons

El divendres i el dissabte hem tingut boires intenses al Mugello i avui, diumenge, el dia de la tornada a casa, la Toscana ha patit el pas d’un front de pluges bastant potent.

Plovia amb ganes quan a les vuit del matí l’A. i jo ens hem acomiadat, a Poggiolina Bassa, dels nostres amics Franco i Lorella, però a mesura que ens acostàvem cap a la zona de Pisa les perspectives semblaven decantar-se per la banda d’una millora del temps.

Una millora que fins a mig matí no ha estat gaire cosa més que un miratge però que després ha acabat dominant el dia. Si més no fins a quarts de dues, l’hora que ens hem encaminat cap al camp d’aviació per tornar a casa i ser a temps d’escoltar el Puyal.

Com és el nostre costum, aquest matí hem fet el Serra i el Fortuny degustant un “espresso” i un “capuccino” en un cafè ben representatiu del lloc on ens trobàvem: la terrasa del cafè Duomo, davant de la zona monumental amb la catedral, la torre inclinada, el baptisteri i el cementiri. Sense cap mena de dubte un dels punts del planeta amb una major condensació de bellesa artística per metre quadrat.

La climatologia, doncs, ens ha mostrat les seves dues cares: un començament intimidant i, un parell d’hores després, un sol força generós. Us fareu una idea del canvi obrint els dos arxius que trobareu al final d’aquest apunt.

Tanquem quatre dies intensos -el nostre setè viatge a la Toscana en quatre anys- una mica cansats però amb idees i plans de veure nous racons la primavera vinent. O la tardor, si l’abril o el maig de 2011 acabem anant a la Bretanya, la terra de la dolça J., l’enamorada del noi gran de casa.

Ho anirem explicant…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!