Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

10. “L’arquitecte” 4′ 06″
Un to melancòlic, un tempo lent, processional gairebé gràcies a la bona feina de la bateria amb la caixa i una secció de cordes omnipresent en un tema dividit en dues parts i pausa entremig.

(n’hi ha més) 

 L’arquitecte és el professional que, per ofici, ha de planificar-ho tot: la seva vida i la dels altres. I com tot home que és a punt de ser pare està carregat de bons propòsits i vol “fer-ho bé”.
La lletra enumera una sèrie de desigs que evolucionen del general fins al més íntim. Les frases finals la claven: “Fer-lo llest, que no tingui mai por. I saber quan deixar-lo fer sol”. Ja és això, ja… 

11. “El matrimoni Arnolfini” 4′ 21″
La cèlebre pintura de Van Eyck dóna títol al tema més distorsionat, des del punt de vista instrumental, d’“Espècies per catalogar”. La història d’una parella amb els biorritmes canviats: “Per tu l’Índia van ser tres mesos vitals, per mi van ser noranta dies a l’exili”, és la frase que engega la cançó perquè ningú es despisti sobre les intencions dels autors.
És el clàssic tema que, posat de manera estratègica enmig d’un concert, ajuda a elevar la temperatura de l’audiència. “Tornar sempre és la millor part de l’aventura”, diu el protagonista com a cloenda.
En alguna banda he llegit que la banda va dubtar molt a l’hora d’incloure aquesta cançó en el disc. Jo, francament, no l’hauria enyorat, com si diguéssim.

12. “Tots els homes d’Escòcia” 4′ 32″
Arribem al final del trajecte amb un altre tema de gran nivell. Explica la història d’una colla d’amics de viatge per Escòcia. Entren en un pub a fer unes pintes i es troben amb una parròquia formada únicament per homes vells. Comencen a fer conyeta fins que un dels presents s’aixeca i comença a cantar.
“I arrenca amb la tornada i al voltant es fa un silenci que ara no et sabré explicar. Però hem de callar, tio, hem de callar, empassar-nos les paraules i posar-nos a escoltar (…) Però, creu-me, que a cantar d’aquella forma no hi ha cap escola al món que te’n pugui ensenyar”.
En aquesta cançó tornem a trobar una cadència quasi processional, com d’himne. Una sensació que reforça la instrumentació basada principalment en el piano i uns efectes de teclat i vents de reforç pel darrere.
Diuen que està basada en uns fets reals i jo m’ho crec. Una història com aquesta no s’explica així sense que hi hagi molta convicció al darrere. “Tots els homes d’Escòcia” és, doncs, un esplèndid colofó a un disc d’altíssima volada.