Totxanes, totxos i maons

Tenia previst d’escriure un apunt que, més o menys, havia de dir:

“¿Per què les benzineres SEMPRE són a l’altre costat de la carretera?

¿Per que els pobles que busquem estan SEMPRE en el punt on s’ajunten quatre plecs del mapa?

¿Per què l’indicador de carreteres SEMPRE està cent cinquanta metres més enllà del trencall que, farts de buscar-lo, hem decidit agafar equivocadament?”  (n’hi ha més)

Aquest matí, quan a tres quarts de set baixava amb la moto pel carrer Balmes, tenia pensat estrenar la temporada post-vacances d’aquestes Totxanes amb algunes reflexions filosòfiques de via estreta que aquestes darreres dues setmanes i mitja he anat fent mentre conduïa per Sicília.

Unes reflexions que estic segur que tots els que han circulat per territoris desconeguts s’hauran fet també més d’una vegada.

Però quan he vist la taula del despatx plena de papers, amb dues reunions convocades per a avui mateix, un parell de marrons per resoldre i 1.297 missatges de correu electrònic per obrir he començat a enyorar els dies passats.

Aquells en els que tots els maldecaps eren trobar una benzinera, consultar el mapa i suportar amb beatífica paciència el poc interès que els planificadors de carreteres sicilians tenen per fer-li una mica més fàcil la vida al turista.

(I ara, per no allunyar-nos d’Itàlia, escolteu un clàssic per als carrosses: una cançó de l’estiu de 1964 que cantava Nico Fidenco i que es deia “Con te sulla spiaggia”)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!