Em truca una persona relacionada amb els nivells directius d’aquest grup de premsa una mica estranyot que s’ha format entre El Punt i l’Avui després que el primer diari absorbís el segon.
La persona en qüestió (el nom, càrrec, rang i sexe de la qual mantindré en l’anonimat), sabedora de la meva llarga relació com a col·laborador de l’Avui em pregunta què em sembla el nou tombant de les dues capçaleres després de la fusió. (n’hi ha més)
Ja que m’ho pregunta aprofito per dir-li allò que el dia 1 de febrer (vegeu aquí) vaig comentar en aquestes Totxanes.
“Em sembla -li dic- que amb la repetició diària dels suplements esportius i la del suplement Presència cada diumenge als patriotes convençuts que compren cada dia els dos diaris els esteu demanant un xic massa.”
La resposta m’arriba immediata, com si la tingués ja estudiada o formés part d’un repertori d’arguments preparats per esgrimir en el moment oportú:
“Ja hi hem comptat, amb aquest factor. Però el considerem poc rellevant. Són només un dos per cent dels compradors.”
Em quedo glaçat, amb un pam de nas… i amb cara de dos per cent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!