Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és tota meva: l’he feta jo en pla autodidacte).

L’ofrena laica

La primera cosa bonica del dilluns 9 d’octubre de 2023 és l’ofrena laica, aquella espècie de pacte amb el destí en virtut del qual ens sacrifiquem per obtenir un benefici per a algú.

Circula una curiosa pel·lícula que es titula ‘L’inesperat viatge de Harold Fry’. És la història d’un jubilat que prepara una carta per expressar els seus desitjos de curació a una amiga malalta de càncer. Després pensa que amb això no n’hi ha prou i decideix posar-se en camí fins on és ella i fer a peu uns centenars de quilòmetres, convençut que aquest gest podrà ajudar-la (i ajudar-lo).

Un esperit tan inquiet com Werner Herzog va fer una cosa molt similar. Sabedor que la seva amiga Lotte s’estava morint a París el 23 de novembre de 1974 es va posar en marxa des de Mònaco, a peu, amb el convenciment que es mantindria amb vida almenys fins a la seva arribada, que va ser el 14 de desembre. Va viure encara 9 anys més.

Pot semblar absurd, sobretot si aquests gestos els fan persones que no tenen cap fe religiosa. ¿Per què, doncs? ¿No podem imaginar que és possible una relació entre esdeveniments lligats per un fil invisible? ¿No pot curar-se una dona a París si una papallona alça el vol a Mònaco? ¿No és bonic admetre que, realment, no sabem gairebé res?

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

El passamuntanyes de vellut

La primera cosa bonica del dimarts 10 d’octubre de 2023 és l’exposició sobre les Pussy Riot (*) que s’ha inaugurat recentment a Copenhaguen. S’oposen a Putin des del 2011 i el temps els ha donat àmpliament la raó. El títol de la mostra -‘Terrorisme de vellut’ (com si hi haguessin ‘revolucions de vellut’)- pot desagradar o semblar fora de lloc (¿a quins actes de terror es deu referir?).

L’eslògan, en canvi, em sembla molt més sensat: ‘Qualsevol pot ser una Pussy Riot’. N’hi ha prou posant-se un passamuntanyes i protestar contra l’arrogància del poder. Amb una condició: fer-ho de manera creativa.

Hi ha dues maneres d’aigualir un moviment de protesta: el primer és emmarcar-lo i dedicar-li una retrospectiva que el converteixi en un afer històric, interpretable, acabat. El segon és fer ostentació del líder, exhibir-lo, adular-lo. Sardina sense llauna, peix bullit.

La força la dona l’anonimat, no per covardia, sinó, al contrari, per adhesió al moviment en sí mateix, per aquell principi matemàtic que diu que els factors són intercanviables però el producte, únic. ‘Ocupeu aquesta ciutat amb les paelles / Porteu les aspiradores, arribeu a l’orgasme’… i no diguis mai qui ets.

(*) Vegeu aquí.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

La paràbola de la rata

La primera cosa bonica del dijous 12 d’octubre de 2023 és la paràbola de la rata en un recull de contes d’Istvan Orkeny que situa les coses en la seva justa perspectiva: una obra mestra, vistos els temps que corren.

El conte es titula ‘Pensaments al soterrani’. La filla de la portera, que va perdre una cama en un accident de tramvia, s’acontenta anant a buscar la pilota dels nanos que juguen al carrer. La pilota s’esmuny cap a un soterrani bastant fosc on, en un racó, es belluga alguna cosa. La noieta mutilada pensa que aquella ‘cosa’ és un gatet que remuga dolçament i intenta fer-li una carícia, després recupera la pilota i torna al carrer.

Us reprodueixo el final del conte: ‘La vella rata fastigosa i pudent -la que havia estat confosa per un gat- es manté amagada. Ningú, però, li havia parlat mai d’aquella manera. Fins ara o li llançaven trossos de carbó o fugien espantats. Va ser aleshores que, per primera vegada, se li va acudir pensar com hauria estat de diferent la seva vida si el destí hagués disposat que naixés gat. I com que està vist que som uns descontents incurables va continuar amb les seves fantasies. ¿I si hagués nascut com la filla de la portera amb una cama de fusta? Però allò era una cosa massa bella. Tant, que ni gosava a imaginar-se-la’.

I ara, al contrari, proveu d’imaginar-vos que heu nascut al Mitjà Orient, poseu en perspectiva els vostres patiments i sortiu del soterrani.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

El creient

La primera cosa bonica del divendres 13 d’octubre de 2023 és el creient, que no és la prèvia de ‘L’exorcista’, actualment als cinemes, sinó un llarg escrit que he llegit en un ascensor mentre pujava lentament trenta-dos pisos. Diu així: ‘He cregut en Déu i he cregut en la democràcia. He cregut en les medicines alternatives i he cregut en John Lennon. He cregut en la bondat i he cregut en la guerra justa. He cregut en Nostradamus i he cregut en la societat civil. He mort en un ascensor bloquejat; he esperat, però ningú ha vingut a salvar-me. He cregut en l’acupuntura i he cregut en Castaneda. He cregut en el progrés i he cregut en el te verd. He cregut en la passió i he cregut en el meu germà. He cregut en les equacions i he cregut en Sant Egidio. He mort mentre grimpava, l’últim mur no ha caigut. He cregut en els infants i en els vell savis. He cregut en la història i en el futur. He cregut en els poetes i en els herois. He cregut en moltes coses, però no en mi. He mort de nit, en silenci; no he activat les alarmes per no molestar’.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!