Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és tota meva: l’he feta jo en pla autodidacte).

Sabrina la infal·lible

La primera cosa bonica del dilluns 17 de juliol de 2023 és Sabrina Ionescu que ha batut el rècord absolut (també, doncs, el masculí) de llançaments de tres punts en una sessió, assolint fins i tot una metàfora ètica.

La filmació l’ha vist ja tothom. La jugadora americana, d’origen romanès, agafa la pilota i des de set posicions diferents de la pista llança vint-i-set tirs i n’encistella vint-i-cinc, vint dels quals consecutius. Millor que Stephen Curry, la millor de tots els temps.

Quan se l’observa sembla una màquina programada per repetir aquells gestos i encistellar sense ni tan sols mirar. La repetició del fet el converteix en inevitable.

La concentració no és suficient, tampoc l’esforç. Tir i cistella esdevenen causa i efecte. Després del primer intent assoleix un automatisme que deriva en la perfecció del gest (i el resultat així ho demostra).

He mirat un munt de vegades el vídeo per copsar-ne el sentit. Crec que és aquest: Sabrina falla el primer tir, tot seguit corregeix i fa el que cal. I ho torna a fer. A partir de la tercera cistella tot esdevé fàcil, només cal repetir, agafar el ritme i deixar-se anar. Sense pensar. Fent-lo natural.

És una seqüència moral. Comences triant quina és la cosa justa, després aquesta cosa justa es converteix en l’única tria possible i te la fas teva. I ja no et tornes a equivocar més.

Vegeu aquí l’article que ha publicat el diari L’Esportiu.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

No dispareu contra Lukaku

La primera cosa bonica del dimarts 18 de juliol de 2023 és no disparar-li a Lukaku, perquè només tindria dret a llançar la primera pedra qui mai hagi comès el seu pecat. O qui no hi ha pensat mai. Com tothom sap, el futbolista belga, havia jurat fidelitat a l’Inter mentre negociava amb la Juventus, no per cobrar més diners sinó per aconseguir un lloc en l’equip titular que l’equip ‘neroazzurro’ no li podia garantir. Les reaccions dels directius i els seguidors de l’Inter han estat les que ens podíem imaginar. Però, ben mirat, de què es queixen? Qui, veient que se li ofereix un lloc millor i més ben pagat, no negociaria d’amagat? Estem parlant d’una feina, no d’un amor o d’una família. Quants, i potser això és el pitjor, no s’agafarien a l’oferta per, després, especular a l’alça a la taula de negociació? Té raó qui no s’ofèn quan es considera infravalorat, o potser va errat? No mirem tan enllà: quants periodistes he vist disposats a canviar de jaqueta perquè les coses no els encaixaven a la primera? Se li està pagant de més a aquell o és que li han promès un càrrec superior? Volem arribar fins al fons? Segur que mai se us ha passat pel cap una idea similar? O potser és que a mi no m’ha passat. Progressem d’aquesta manera: podent i sabent-ho fer.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

Merderies

La primera cosa bonica del dimecres 19 de juliol de 2023 és el destí del difunt Harry Frankfurt (*), filòsof d’una certa profunditat tot i que es va fer famós (i ric) per haver escrit ‘Merderies’. Després va publicar ‘Veritat’, però no va tenir ni una quarta part d’èxit. Pocs ho recorden però va ser un article seu transformat amb penes i treballs en un pamflet de vuitanta pàgines a doble espai (‘On bullshit’, traduïble com ‘Merderies’) el que va arrasar a les llibreries de tot el món (mentre poquíssims havien llegit els seus estudis sobre Leibniz, Descartes o sobre les raons de l’amor). El començament és memorable: “Un dels trets més destacables de la nostra cultura és la quantitat de merderies que hi ha en circulació. Ho sap tothom i cadascú hi fa la seva contribució”. I això que encara no havia arribat l’algoritme. La conseqüència, escriu, és que les persones se senten empeses massa sovint a parlar d’assumptes sobre els quals saben molt poc o no res; i que qui escampa merderies no té cap interès a saber com són realment les coses. Harry Frankfurt havia posat el dit a la nafra, i el que deia no eren pas merderies. Aquell mateix any, 2005, passejant per una platja amb un col·lega americà anàvem divagant merderies i ens preguntàvem per les causes d’aquell paradoxal èxit. Vàrem arribar a una conclusió: “Ningú no vol saber res de la teva sang, el que de debò li agrada de tu és el pixum”.

(*) Vegeu aquí.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

L’avió dels negacionistes

La primera cosa bonica del dijous 20 de juliol de 2023 és que hi hagi sempre un efecte papallona (una bat les ales a Brasil i desencadena un terratrèmol a Texas), fins i tot per convèncer els negacionistes del clima.

Anem al gra: són aquests que s’estan a casa amb l’aire condicionat a tota marxa i en pilotes, que es telefonen entre ells per dir-se que a l’estiu sempre ha fet calor i que ves per a què serviran les glaceres. I pel que fa a les generacions que han de venir: què han fet per nosaltres? I avall.

Tanmateix cal pensar que a l’agost aniran de vacances a algun indret llunyà i que hauran d’agafar un avió. Ho faran: sense amoïnar-se per l’impacte ambiental provocat per les emissions. En un cert moment del vol, enmig d’un cel blau i net, es trobaran de sobte amb una turbulència important. Una d’aquelles que fan que s’obrin els compartiments superiors i desaparegui a correcuita del passadís el carret amb els refrescos. D’aquelles que et fan emblanquir les juntures dels dits mentre t’arrapes al reposabraços o al braç del veí, sigui conegut o no.

Ja que s’ha demostrat que existeix una correlació entre les emissions, l’escalfament global i l’augment de les turbulències, benvinguts a bord i feu cas del meu consell: poseu-vos el cinturó de seguretat.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!