Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és tota meva: l’he feta jo en pla autodidacte).

Embolica que fa fort

La primera cosa bonica del dilluns 26 de juny de 2023 seria si de veritat el combat damunt d’un ring octogonal (*) entre Elon Musk i Mark Zuckerberg s’acabés celebrant. I que després la idea s’estengués cap a unes quantes baralles més. De moment aquells dos s’ho prenen seriosament, però no gaire. Comencen a organitzar-ho, es fan pronòstics, però poca gent creu que s’acabin barallant de veritat. Llàstima. Seria un precedent que obriria la porta de la gàbia octogonal (**) a unes quantes confrontacions més. Cada vegada que veig en un programa de debats com es barallen els convidats (polítics, periodistes, estranys habitants de llocs remots…) penso que després acabaran com en la millor escena de la pel·lícula ‘Caterina va in città’, de Paolo Virzì (***): en acabar s’abraçaran i aniran junts a sopar. L’endemà repassaran les audiències i si en el moment que s’han començat a insultar puja l’audiència, la següent vegada ho faran encara pitjor. Així doncs: embolica que fa fort. El de Forza Italia contra el de Cinque Stelle, el director contra l’opinador, la baralla en el fang entre la ministra de Turisme i la passionària dels drets. I després la traca final: Putin contra Zelensky. ¿A quants assalts? ¿I qui ha dit que havien d’aturar-se?

(*) Els combats de les competicions d’arts marcials es fan sempre en rings octogonals en forma de gàbia tancada.

(**) Vegeu aquí.

(***) Vegeu aquí.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

Spaghetti amb cappuccino

La primera cosa bonica del dimecres 28 de juny de 2023 és menjar spaghetti amb un cappuccino. Millor encara: deixar a la gent que mengi i que begui el que vulgui. La llibertat ha d’acollir també els gustos més desencertats. Que sempre són opinables perquè ja se sap que contra gustos…

De fet, sembla possible fer qualsevol porcada, exhibir-se a les xarxes endrapant qualsevol cosa, però mai combinar la pasta amb el cappuccino. Una pasta, potser. Però LA pasta no. ¿Per què? Perquè ara manen els llibertaris a temps parcial. Ha d’agradar el que a ells els agrada… fins que no canviïn de parer.

Durant molts anys es criminalitzava a qui bevia vi negre amb el peix i després, vinga, indultat (potser massa, fins i tot). A mi m’encanta la lassagna amb un whisky. Sapo Matteucci escriu que el xampany, més que amb la llagosta, s’adiu amb la llonganissa. No hi busqueu explicacions. Deixeu que la gent mengi, begui i visqui en pau. És un plaer. Si no, ¿què és de debò un plaer? Aquesta conyeta contra els que considerem estranys comença amb el cappuccino, continua amb allò de ‘no sé pas que li trobeu al Camilla (*)’ i, com és habitual, acaba al bidet. Després arriba un ‘influencer’ que fa coses estranyes i vinga tothom a imitar-lo. Pensa amb el cap i deixa que cadascú mengi i begui amb el seu estómac. Llibertaris 24/7, a temps complet. Ho volem tot, que les coses acaben fent-se fum.

(*) Restaurant especialitzat en marisc.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

Indy contra els nazis

La primera cosa bonica del divendres 30 de juny de 2023 és la persistència amb què Indiana Jones defensa les seves causes: en el cinquè episodi de la saga continua lluitant contra els nazis. El trobem l’any 1969, envellit, quan Nova York celebra l’arribada de l’home a la Lluna. És una victòria sobre els soviètics, el punt culminant de la Guerra Freda, els enemics ara són ells, aparentment. Però Indiana Jones sap que al voltant sempre hi ha aquells que més odia: els nazis. És una denúncia de l’Operació Clip, nom que remet a l’humil grapa que uneix els currículums dels científics alemanys experts en coets que varen obtenir passaport americà. Ha de matar l’equivalent a Von Braun. Spielberg ha declarat que després de ‘La llista de Schindler’ no ha volgut reduir mai els nazis a dolents de sessió matinal. Dir Indy contra els nazis és tant com dir món independent contra món oprimit. Llàstima, però, que l’edat d’Indiana Jones no li permeti arribar fins ara mateix. O potser sí: l’ordinador et pot rejovenir i fer-te immortal. Coneix quins enemics hi havia aleshores i sap que sempre són els mateixos.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!