La Plana d’Odèn: visita als orígens familiars. (1)

Ja m’he referit en diverses ocasions al projecte que mon germà Francesc, cinc anys més jove que jo, va endegar quan es va veure forçat a deixar la feina per raons mèdiques. Carregat de molta paciència i constància es va proposar investigar l’arbre genealògic de la família i anar fixant en diversos paquets  –que ens feia arribar a mesura que els donava per tancats–  les troballes que anava fent al llarg del trajecte.

(Obro un parèntesi: si voleu tenir una mica d’antecedents us recomano que llegiu aquest apunt de fa dos anys i els diversos enllaços a a altres textos que conté).

En la majoria dels casos, aquests paquets (a partir d’ara els denominaré “llibres”, perquè ho són tot i la seva circulació restringida a l’àmbit familiar) estan il·lustrats amb fotografies de l’arxiu dels pares i els avis, amb fotografies actuals i amb dibuixos fets pel mateix Francesc (que enmig de tot aquest tragí ha exhibit una aptitud pel dibuix que fins no fa gaire li desconeixia), a més a més, és clar, de textos explicatius i resums de les seves andances pel món a la recerca d’informació, testimonis i documents.

  • El primer llibre ens va arribar el febrer de 2015 i estava dedicat a Banyeres del Penedès, la localitat on va estiuejar la família Isern entre els anys 1925 i 1935 (en vaig parlar aquí, aquí i també aquí).
  • El segon llibre va sorgir de les investigacions que va fer tot seguint el rastre d’uns Iserns que corrien per Vilassar els segles XVII i XVIII i que van arribar a tenir casa (documentada per Albert García Espuche) en la zona actualment excavada i visitable del Born. La intenció era molt bona ja que es tractava de veure si l’últim Isern avantpassat nostre que tenim documentat (a Alcover el 1794) tenia alguna relació amb el de Vilassar, cosa que hauria remuntat els nostres orígens a abans del 1714. El llibre es diu “Els principis. La generació de Feliu de la Penya (Vilassar 1550-1640)” i el va enllestir el març de 2015.
  • El tercer llibre parla de com va viure la guerra civil el nostre pare i abasta el ventall entre 1938 –any que va ser mobilitzat dintre de la “Lleva del Biberó”—  i 1956, quan va obtenir la llicència absoluta. Es titula “La guerra civil i la Lleva del Biberó” i el va enllestir el maig de 2015.
  • El quart llibre va veure la llum pocs mesos després  –el novembre de 2015–  i té un títol curt i eloqüent: “Iaia”. És un llibre dedicat a la nostra mare Milagros que comença amb els poquíssims documents i fotografies que tenim de la seva infantesa a Andalusia i que es centra en la seva vida al costat del pare i, és clar, dels seus dos fills: mon germà i jo. L’encert de la tria feta pel Francesc és que és un llibre que expressa molt fidelment les energies i ganes de viure que la mare va desplegar al llarg dels anys que la vàrem conèixer (ens va deixar el 2006). I acaba de la millor manera que es podia esperar: amb la recepta de la seva mítica coca. Aquella que mon fill gran evoca amb enyorança en el mateix llibre per “la seva crosta fràgil, trencadissa i boníssima”.

Després d’aquest quart llibre mon germà va intensificar la recerca per arxius parroquials, comarcals, històrics, episcopals, etc. de tot Catalunya  –també per Jerez de la Frontera i El Puerto de Santa Maria, tot seguint vestigis de la mare–  de dades i papers que permetessin acabar de reconstruir la història de la nostra família. Una investigació que ha culminat fa poques setmanes amb quatre llibres més i un arbre genealògic que, com ja he dit, remunta els Isern al 1794 i als Solé (la família de la mare del nostre pare) als últims anys del segle XVII cap a la banda d’Oliana.

Per celebrar el final d’aquesta recerca el diumenge 19 de novembre tots els Iserns  –poca colla perquè som una família bastant breu–  ens vàrem desplaçar al lloc d’on provenim: la masia La Plana, pertanyent al municipi d’Odèn, en un tranquil indret del Solsonès situat a més de mil metres d’alçada i presidit, almenys aquell diumenge, per un meravellós cel blau i net de núvols.

Podeu veure La Plana en la fotografia que il·lustra l’encapçalament d’aquest apunt i també aquí sota.

(La imatge creix si feu clic al damunt)

Ho deixo aquí. Els quatre llibres finals i l’excursió seran el tema d’un proper apunt, el que clourà aquesta breu sèrie tan carregada d’història, de records… i de feina ben meritòria de mon germà Francesc.

(Continua  –i acaba–  aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *