Totxanes, totxos i maons

Fa un parell d’anys ja vaig explicar (aquí) la magnífica feina que mon germà Francesc està fent per esbrinar els orígens de la nostra branca familiar. Per saber d’on venim els Isern.

Tenim la sort que partim d’un fet bàsic: tant l’avi Domingo com el nostre pare eren de naturalesa conservadora i endreçada. Dels que s’ho pensen dues vegades abans de llençar cap paper. Gràcies a això, quan ara fa quatre anys vàrem haver de desmantellar el pis arran de la mort del pare, vàrem accedir a una enorme quantitat de documents i fotografies que només a primer cop d’ull ja auguraven el munt de sorpreses que hi trobaríem (vegeu, si no, aquest apunt i seguiu tots els enllaços que hi ha en el text).

Enmig d’altres meravelles hi havia un paquet de fotografies fetes per l’avi a Banyeres del Penedès i datades entre 1925 i els primers anys de la dècada dels 30. Efectivament mon germà i jo ja sabíem que al llarg d’aquells anys…  (n’hi ha més)

… -és a dir, quan el nostre pare tenia entre 6 i 12 o 13 anys- els seus pares amb la seva germana i ell varen passar uns quants estius en aquella localitat. Val a dir que aquests estiueigs són un fet no gaire usual en l’època i molt menys en una família que no disposava de grans recursos econòmics.

¿Quin va ser, doncs, el motiu que els hi va portar? I, a més a més, ¿per què van triar Banyeres, un poble en el qual no ens ha constat mai cap antecedent familiar que ho justifiqués?. I, ja posats a preguntar, ¿per quin motiu uns anys després varen deixar d’anar-hi?

Mirant les fotografies mon germà va tenir una intuïcio brillant: en aquella col·lecció no hi havia només retrats de la família Isern, hi havia també paisatges del poble i dels voltants i, el més important, fotografies de diverses persones (algunes identificades en el revers, d’altres no), que sens dubte mantenien una relació d’amistat amb aquells barcelonins que cada estiu s’incorporaven uns mesos a la vida banyerenca.

Eren, principalment, imatges de gent treballant a les vinyes i alguns retrats de persones concretes que segurament encara avui alguna persona del poble seria capaç de recordar i identificar. Empès per aquesta idea a finals de l’any passat mon germà va entrar en contacte amb l’ajuntament de Banyeres del Penedès, va ensenyar les fotografies i va demanar si seria possible que les fessin arribar a les persones possiblement interessades per tal de poder entrar-hi en contacte.

La proposta va tenir una acollida extraordinària. Davant d’aquelles imatges de noranta anys enrere inèdites fins aquell moment unes quantes persones varen reconèixer familiars seus o racons del poble que ja se’ls havia esborrat de la memòria amb el pas dels anys.

(Com, per exemple, l’actual Plaça de l’Om que, tal com es veu en la fotografia de l’avi que he triat, tenia un magnífic cínamom sobre el qual tornaré en la continuació d’aquest apunt.)

Així va ser com mon germà va anar preparant el terreny per a una segona visita, amb uns objectius més concrets que la primera. Una visita que finalment va tenir lloc un dissabte del passat mes de gener i a la qual jo -acabat de jubilar i, doncs, amb més possibilitats que abans (vegeu aquí) d’incorporar-me a la percaça dels antics Isern– també hi vaig assistir.

(Continua aquí)