Totxanes, totxos i maons

Un dels rituals que l’A. i jo sempre hem procurat complir en els dotze desplaçaments que portem fets a Itàlia entre el març de 2007, que va ser quan ens vàrem estrenar (acabo de fer-ne la llista completa), i aquesta mateixa setmana és visitar llibreries.

Ja sigui en ciutats grans o en pobles de petita dimensió no és difícil trobar un establiment on poder entrar en contacte amb els llibres que s’editen en aquell país. Són, en general, llibreries espaioses, ben il·luminades, amb una distribució interior entenedora i amb un personal que fa tota la impressió de saber de què li parles quan li fas una consulta, per estranya que pugui semblar.

Des d’un punt de vista acadèmic el meu italià -idioma que no he estudiat mai- és força ortopèdic, però a força de viatjar-hi -i de no tallar-me davant de res ni de ningú- he aconseguit entendre i que m’entenguin sense gaires problemes.

I sempre que ha convingut, no només hem visitat les llibreries sinó que hi hem comprat algun volum adient i significatiu. Vegeu-ne la llista:

* Durant el primer viatge a Roma (març del 2007) vàrem comprar “Cuore”, d’Edmundo d’Amicis. Un llibre que tant l’A. com jo vàrem tenir de lectura a les nostres respectives escoles i del qual sóc capaç de recitar paràgrafs sencers (ai las, en castellà, perquè el que, de fet, nosaltres llegíem era “Corazón. Diario de un niño” editat per la Libreria y Casa Editorial Hernando, de la calle Arenal, 11, Madrid). Això mateix amb una mica més de detall ja ho vaig explicar aquí.
Per cert, esmentar “Cuore” o cantussejar cançons de Marino Marini, Domenico Modugno o Renato Carosone és un mètode infalible per posar-nos a la butxaca qualsevol italià o italiana que ara mateix rondi la seixantena.

* L’estiu de 2008, a la llibreria Paolino Salvatore de Ragusa (Sicília), vaig comprar una preciosa edició de la “Divina Commedia” editada per la Società Dantesca Italiana. Ho vaig explicar aquí amb una mica més de detall i no vull, per tant, repetir-me.

* L’estiu de 2009, quans ens vàrem passejar per la Pulla, la Basilicata, Calàbria i la Campània, varen caure tres llibres més: el primer va ser una altra edició de “Cuore”, en aquest cas de 1982, il·lustrada i en format gran, com de llibre escolar en una parada ambulant de llibres vells arran de mar a Amalfi. Recordo perfectament el dia perquè just abans de sortir de l’hotel en Josep Lluch, d’Edicions Proa, m’havia trucat per donar-me la trista notícia de la mort d’Isidor Cònsul i acabava d’escriure apressadament això.
La segona i la tercera compra d’aquell estiu les vaig fer ja a Nàpols i, com no podia ser altrament, varen ser els “Canti”, de Leopardi: una edició de quiosc amb les “Operette Morali” de propina, i una altra de la col·lecció de clàssics de la Mondadori.

* La tardor de 2010, quan ens vàrem passejar durant un cap de setmana per la regió del Mugello, al nord de Florència, vàrem aprofitar que passàvem per Marradi, el poble on va nèixer Dino Campana, per comprar una bona edició dels seus “Canti Orfici”.

(Continua -i acaba- aquí)