Avui fa setanta anys que l’exèrcit franquista manat pel general Yagüe va perpetrar “la liberación de Barcelona”, un concepte que durant la meva infantesa es mantenia ben viu encara i originava celebracions oficials com, per exemple, els “Premios Ciudad de Barcelona” que organitzava l’Ajuntament i que es lliuraven aquell dia. (n’hi ha més)
A més a més els nomenclàtors de carrers de Barcelona i de les viles del voltant es varen omplir d’avingudes (un carrer o un passatge tenien poca categoria per a aital esdeveniment) “26 de enero” i encara avui el nom oficial de San Leonardo, el poble de Sòria on va nàixer el general, és San Leonardo de Yagüe.
La transcendència de la data està sent prou tractada durant aquests dies pels mitjans de comunicació i això m’estalvia d’entrar en més detalls. L’únic que voldria destacar -i que els seguidors més atents d’aquestes Totxanes potser ja han advertit- és que des de fa uns dies en la columna dels enllaços recomanats que trobareu a la dreta de la pantalla hi ha hagut una incorporació important.
Em refereixo a “La ruta de l’exili. Dia a dia 70 anys” (vegeu aquí) un Bloc promogut per la Institució de les Lletres Catalanes que des del 22 de gener fins a finals de febrer explicarà de manera documentada els moments més durs que varen viure els escriptors i intel·lectuals en la seva fugida cap a l’exili a França.
Aquesta iniciativa és el pòrtic d’una sèrie d’activitats de la ILC el punt culminant de les quals serà l’exposició “Literatures de l’exili. Retorn a Catalunya” de la qual serà comissari Julià Guillamon -al Palau Moja pels volts de Sant Jordi- i que tancarà el cercle iniciat amb la primera exposició “Literatures de l’exili” al CCCB l’any 2005 (vegeu aquí) i amb les posteriors itineràncies que va fer per Argentina, Xile, Mèxic…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!