18 d’octubre de 2023
Que per què vaig fer aquesta fotografia? Així, d’entrada, per la composició que m’oferia i pels colors: per les franges de blau marí i de blau cel, en part tacat de núvols, pel vermell de la caseta de platja… Però, també, perquè no passava genti i per captar la silueta del gos; un gos que camina sol (si més no, dins de la imatge) i que sembla tenir molt clar el recorregut que pretén fer. La vaig fer així perquè volia que sortís el to gris del terra en primer pla i el marró d’un turonet de sorra; una duna que, tot i haver-se format feia ja uns mesos empesa per un fort temporal d’hivern, encara persistia. Per destacar el tronc de la palmera, que trenca l’horitzontalitat de totes les altres capes; un arbre —característic del passeig de mar— que s’alça per oferir les seves fulles d’un verd més que brillant. I per mostrar la seva ombra, estesa damunt la sorra, que ens dona la valuosa informació de què en aquell moment era mitja tarda. Finalment, per les dues figures diminutes —i estratègicament situades— que descansen d’esquena al Sol, no sabem si a punt de prendre’l, sense haver-se desvestit encara, o si potser és que ben aviat es disposaran a aixecar-se per marxar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quants detalls es poden extreure mirant aquesta fotografia! M’ha agradat! Tant la fotografia com el text.
Gràcies, Maribel!