FINESTRA FOTOGRÀFICA

El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i encara millor si alhora pot transmetre algun missatge o ajuda a expressar una opinió.

Montgat (2)

21 de setembre de 2020

21 de setembre, 2020 El poble de Montgat, un conglomerat de nuclis urbans escampats entre turons, rieres i sorrals, tal com grapats de vida que esquitxen tots els racons disponibles, resisteix esquarterat enmig de carreteres, autopistes i la ruta ferroviària costanera. Capaç de treure el cap a base de constància i d’imaginació, preserva encara alguns

Llegir més

Pantà de Vallforners

16 de setembre de 2020

16 de setembre, 2020 Un diumenge de final de juny d’aquest any tan especial i una de les primeres sortides de la ciutat després del confinament estricte. La ruta ens conduïa a la comarca del Vallès Oriental, al terme de Cànoves i Samalús, per visitar un embassament per nosaltres desconegut i intentar trepitjar una mica

Llegir més

Imatges confinades

13 de setembre de 2020

13 de setembre, 2020 Avui fa justament mig any de l’inici del confinament per la pandèmia, d’aquesta mena de malson al qual no se li veu encara un desenllaç, almenys de manera immediata. La fotografia d’àmbit casolà ha estat doncs tot aquest temps una certa vàlvula d’escapament pels qui gaudim en captar escenes urbanes o

Llegir més

El perfum del llorer

8 de setembre de 2020

8 de setembre, 2020 Màxima sensibilitat, amor filial, tendresa … I una enyorança que no defuig però el destí marcat, la realitat. El pas del temps i l’empremta d’una mare, experiències i records que semblen poder encabir-se en el palmell tancat la mà, però que intenten esmunyir-se entre els dits. És una tasca enorme atrapar

Llegir més

Pineda de Mar (2)

3 de setembre de 2020

3 de setembre, 2020 Deambular pel nucli antic de Pineda de Mar resulta una aposta segura per trobar joies com la de la imatge. Són allà, col·locades de forma aleatòria i força discreta, enfront de qualsevol placeta o al llarg d’algun d’aquells carrers que desprenen una pau com pertorbadora. Construccions singulars, alienes i impassibles al

Llegir més

Xangxun

30 d'agost de 2020

30 d’agost, 2020 Vint-i-cinc anys d’un viatge de feina. Nord de la Xina, a tocar de Corea. Una ciutat industrial, que podria bé semblar Terrassa o Sabadell (però als anys seixanta). Una gran fàbrica estatal de camions reconvertida en part per a la construcció de turismes Wolkswagen. La seguretat hi està militaritzada. Jornades de treball

Llegir més

Barcelona (44)

26 d'agost de 2020

26 d’agost, 2020 L’atractiu d’un simple mallat de formes arquejades, àgils figures còncaves i convexes que semblen ballar en parella una dansa alternativa. Combinació perfecta de colors i una subjecció quasi invisible: Compte! Que l’estat d’èxtasi de la geometria i l’alegria del disseny podrien encomanar-se fàcilment, o fins i tot sense remei, a l’observador que

Llegir més

Banyoles (2)

18 d'agost de 2020

18 d’agost, 2020 L’estany, aquest cop, ens tenia reservada una sorpresa: Un gran mantell de flors de lotus de colors diversos cobria gran part de la riba, a tocar de les pesqueres, fent de marc excepcional pel decorat – sempre esplèndid – d’aquest paisatge.

Llegir més

Calafell

14 d'agost de 2020

14 d’agost, 2020 Crònica d’un 4 d’agost a Calafell-Platja: Tal com era previsible, no resulta fàcil aparcar al centre, i cal recórrer diversos carrers fins als afores del poble, a tocar d’una extensa pineda. Allà, el carrer Tramuntana, on ja comencen a proliferar tot de cases adossades amb jardí, ens ha reservat un foradet per

Llegir més

Casaldàliga

9 d'agost de 2020

9 d’agost, 2020 Davant de la grandesa del personatge, que ahir va morir a l’edat de noranta-dos anys, la resta d’humans no podem sinó sentir-nos empetitits. Enfront de les paraules del bisbe Pere Casaldàliga, no sé trobar-ne d’altres que puguin complementar, ni molt menys glossar, la seva figura. Tan sols m’atreveixo a recollir doncs aquí,

Llegir més

Primer dia de jubilat

1 d'agost de 2020

1 d’agost, 2020 Normalment, he intentat mantenir sempre treball i lleure en espais ben compartimentats. Avui però, em resulta inevitable fusionar-los, ni que sigui només per donar sortida a algunes sensacions derivades de l’esdeveniment del dia. Una jornada, que no per més esperada, resulta estranya, particular. En què els mil balanços de vida fets anteriorment

Llegir més

Lisboa (7)

25 de juliol de 2020

25 de juliol, 2020 La visió de la ciutat aquell capvespre, baixant pels eterns carrers de trencadís, era com un caramel acabat d’obrir i a punt de ser assaborit. Al matí havia dominat la boira (i també el fred atlàntic de gener), però ara el Tejo apareixia amb tota la seva amplitud i serenor. I

Llegir més

Illes Medes

18 de juliol de 2020

18 de juliol, 2020 Poques coses poden despertar tanta emoció com la visió de les Illes Medes. Un enclavament únic de la Costa Brava, just davant de la platja de L’Estartit. La seva silueta rocosa es retalla contra el cel, i ens permet imaginar múltiples figures, mentre sentim el so de les gavines, que hi

Llegir més

10-J-2010 (10 anys de l’inici d’un somni)

10 de juliol de 2020

10 de juliol, 2020 Era una cosa mai vista. El Passeig de Gràcia havia quedat totalment desbordat per milers de manifestants que potser no eren encara conscients de la potència del seu gest. Cares que aleshores podien reconèixer-se, per primera vegada, còmplices i partícips d’un objectiu comú i determinat. D’un anhel d’independència, que fins aquell

Llegir més