FINESTRA FOTOGRÀFICA

2 de novembre de 2023

Els diumenges és dia de mercat ambulant a Lliçà d’Amunt. Una munió de vehicles s’aplega als dos o tres aparcaments que s’hi habiliten, també pels carrers del polígon industrial. Les terrasses dels bars propers a la convocatòria no donen l’abast a preparar cafès, entrepans o esmorzars de forquilla i ganivet. Alhora que els crits de reclam d’algun dels paradistes recorda a la gent que allà, bàsicament, s’hi ha vingut a vendre i a comprar; procuren que ningú s’encanti a taula. Amb tot plegat, l’animació està més que assegurada.

Però, a ben poca distància, existeix un altre món. Tan sols cal travessar a peu, pel pont de fusta, les aigües tranquil·les del riu Tenes —que circula content entre pollancres i matolls— i ens endinsem en una fabulosa pineda, on el garbuix comercial va quedant enrere. Poc després i en paral·lel al curs del riu, s’obren camins que, tot contornejant camps i camps llaurats i a punt de rec, ens portarien fins a més enllà de Bigues. Mentre els recorrem, el so dominant és ja el dels ocells i, de tant en tant, d’algun avió que passa. Gaudim aleshores plenament del paisatge del Vallès, amb les siluetes retallades al fons del Tagamanent i del Turó de l’Home. El mercat ja només és un record.