FINESTRA FOTOGRÀFICA

21 de desembre de 2023

Quan estem de vacances, la nostra retina acostuma a estar del tot sensible. Més encara, si visitem una ciutat on mai havíem posat els peus. Detalls o situacions, que al nostre lloc d’origen ens haurien passat desapercebuts, passen a ser subjecte inèdit de la càmera. Una façana, un racó amb encant, una escultura… Esdevenen motiu d’interès pel sol fet de saber que mai més tornarem a veure’ls.

I aquest afany d’observació, de tant en tant, té premi extra: Budapest al pic de l’estiu, riba del Danubi. El castell de Buda, al marge contrari del riu, capta inicialment la meva atenció, però s’hi interposa la petita estàtua de bronze d’un arlequí assegut a la barana del tramvia.  Aleshores, tot passa molt de pressa. El canvi sobtat d’enquadrament, l’adaptació del focus, la nova mesura de la llum… I, just abans de disparar, apareix l’home del barret. Un turista i passavolant? Un hongarès dret i fet de la ciutat? Em diu alguna cosa, no recordo en quin idioma; potser vol explicar-me que la figura representa en realitat una nena que pretenia disfressar-se de princesa, però que va acabar semblant un bufó. El que sí que queda clar, però, és que el senyor vol sortir a la foto. Doncs, tingui, aquí la té!

El castell ha quedat en segon pla, fins i tot una mica tort, entre els cables del tramvia. Però aquest és un preu que he pagat de gust pel fet d’emportar-me cap a casa el posat de l’home, amb la seva expressió desinhibida, el bigoti blanc i retallat (d’aquells que es duien en èpoques de dictadura), la camisa descordada… Al costat de l’actitud i la mirada absents de l’arlequí, o, més ben dit, de la princesa.

Budapest, agost de 2019.