2 de setembre de 2023
Poques estampes resulten tan evocadores i relaxants com un paisatge després d’haver plogut, sigui de muntanya, de camp o de ciutat. Els tons pàl·lids de l’ambient, l’atmosfera refrescada, l’aire net… I els reflexos dels bassals, que conviden a mirar l’escena a través d’un altre punt de vista: la imatge invertida de les coses, un voler capgirar un present, de vegades no prou satisfactori. La pluja, en aquest sentit últim, esdevé renovadora, en certa manera miraculosa.
Quan el Sol torni a sortir, l’escalfor farà la seva feina… L’evaporació convertirà l’aigua retinguda en aire humit; i, en deixar-ho tot —de nou— completament eixut, s’endurà també aquells instants d’exaltació —tan bells com infinitament breus— en què semblava que la realitat es transformava i que el món podia ser millor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!