La tenacitat o aquesta caparrudesa ferrenya que se sol donar amb certa freqüència per aquests pams de terra voltats de mar, a voltes aconsegueix substanciar-se en quelcom emmirallador i no precisament per la seva espectacularitat, sinó pels seus valors latents. Búger, a l’indret conegut per Son Bielí, des de fa trenta anys hi té domiciliada
De bon matí, no sé ben bé per què, fent-la petar amb un amic i company de feina ens hem trobat parlant de la “nomenklatura”soviètica de la qual ara ningú no en parla i just fa dos dies, com aquell quidiu, era concepte de curs corrent en converses polítiques. Si no vaig errat ha entrat a rotllana
S’ha despert, sobresaltat, a les tres de la matinada, suant com un brau, quan el concert feia el ple a la plaça. Els carrerons que volten l’escenari vessen de crits, fortors esvalotades, vòmits, pixerades cerveseres i forces acabades. I para esment, ulls esbatanats, en el malson que de poc no el mata. Estava amb la
Vaig conèixer personalment Alexandre Ballester un dia de primavera de l’any 1984 a can Moll, això és a l’editorial d’aquest nom, al carrer de la Torre de l’Amor, número 4, primer pis, de Palma, on per aquelles saons jo hi feia d’administratiu. La col·lecció “Tià de sa Real”, de Manacor, iniciada i dirigida aleshores per
Avui, en el pati de la Misericòrdia, arranca la segona edició de la fira “Còmic Nostrum”, un esdeveniment nascut de l’Associació d’Amics i Víctimes del Còmic que vol convertir-se en un referent sociocultural a l’illa i a l’exterior, a més de donar a conèixer els autors de còmic de la nostra illa. Col·laboren en aquesta
Ha mort en Miquel Colom i Colom, de s’Alqueria d’Avall. A Bunyola, el seu poble i el meu, se li ha esqueixat un cimal amb la seva mort. I dels revenguts. En Miquel era restaurador (res a veure amb restaurants), ofici que havia après del seu oncle escultor Francesc Colom. Germà del pintor Antoni Colom,
Se m’entravessà el bocí més de dos pics, ahir. Ja se sap, hi ha dies que més valdria no aixecar-te del llit i passar les hores amb el tapament pel cap. A més, tenia la bruta i per no-res feia morros a discreció. Debades vaig intentar esbrinar les raons de tanta malsofridura i no me’n
Als mallorquins, com més aviat millor, ens convé posar-nos en feina per deixar de dissimular. Això va ser el primer que em vingué a la mollera després de veure el documental “Un sant que no anava a missa. Guillem Cifre de Colonya, abans Coll”. Atansar-se a la vida i a l’obra d’aquest filantrop que dedicà
Jur que quan em vestia –serien poc més de les set- un pago cantava a les totes. El primer pic que l’he sentit no n’he fet cap cas perquè tant d’hora la son pesa i encara du llet dels somnis pels morros. Però al segon cant, he estirat el coll com un cérvol a l’aiguait,
Enguany l’Editorial Moll fa setanta-cinc anys, una efemèride que depassa en molt l’exclusiu àmbit privat, no debades aquesta empresa fundada per Francesc de Borja Moll (Ciutadella de Menorca, 1903-Palma, 1991) tot continuant l’obra de Mn. Antoni M. Alcover Sureda (1982-1932) ha enarborat des del seus remots inicis -i amb una tenacitat envejable, a prova dels
No és un instrument que m’agradi, el djembé: reconec la seva efectivitat a l’hora de posar en dansa quisvulla, però també és cert que som mal de moure, motiu pel qual la percussió pot arribar a molestar-me, certament. Emperò el Divendres Sant, gràcies a ell vaig passar una bona estona, els cent quatre minuts que
Contempla la lluna de Nissan i pensa en la mort. Sempre hi ha pensat molt, en la mort; cada dia uns instants, com els contemplatius. Si hi pensa, creu infantilment que en retarda l’arribada. És, en ell, una pràctica vella: la nit anterior a la primera comunió, d’amagat de sa mare, dormí amb uns calcetins
L’Institut d’Estudis Baleàrics, en una nova edició del seu cicle Memòria Viva, homenatjà anit a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats de Palma, Bartomeu Bennàssar Vicens (Felanitx, 1937). Bennàssar, prevere, moralista i escriptor és un dels pensadors mallorquins més destacats dels darrers anys. A parer dels entesos, per la seva sòlida preparació intel·lectual, hagués pogut
Costa fer memòria, però quan t’hi poses i trobes el fil, és com desfer una calça. Tot pensant en crisis, finançaments ofensius, tupinades lingüístiques, corrupcions culturals i altres abusos, el cap meu pren els tapins cap als agermanats mallorquins. I la troca es començà a embolicar pel final, amb la decapitació i esquarterament de Joanot
Edicions Documenta Balear acaba d’editar en la seva col·lecció Quaderns d’Història Contemporània de les Balears (Premi 31 de Desembre Bartomeu Oliver 2008, de l’Obra Cultural Balear) “Els Estatuts d’Autonomia de les Balears”. Una nova aportació a l’estudi de la nostra organització políticoadministrativa del doctor en dret Bartomeu Colom (Sóller, 1951) que cal qualificar, d’entrada, d’adient