Diu Rafel Duran en el programa de mà de l’obra teatral “Mort de Dama” –de la qual n’és coadaptador i director- que “el pas del temps i els esdeveniments històrics han girat a favor de l’autor de Mort de Dama. La seva visió sainetesca, esperpèntica i, alhora, quixotesca de la societat mallorquina de fa gairebé
Hi ha dies que vas alís o carregat d’espatlles per una punyeta o altra i te’n distreu, d’aquesta pesantor, qualsevol beneitura. D’altra banda, aquest temps que no sap si posar-se la camiseta de màniga llarga o de màniga curta o imperi, amb els conseqüents canvis sobtats de pressió atmosfèrica, per als qui som migranyosos o
L’Institut Ramon Llull ha de ser l’eina vertebradora dels Països Catalans, així ho digué Fanny Tur, directora adjunta de l’entitat, en la introducció de la conferència (De Llull al Llull, una cultura viatgera) que Josep Bargalló pronuncià ahir a Can Alcover, convidat per l’Obra Cultural Balear. Bargalló començà la seva intervenció dient que la cultura
“La part visible queda sempre massa a prop, / i deixa en evidència que, es miri /com es miri, la clara veritat / és que no tens on amagar-te.” Fent l’ullet a Ramon Llull, Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) a “La part visible” (Premi Carles Ribas 2008; Edicions Proa,Barcelona) basteix un corpus poètic ben armat i
En una de les moltes converses que se susciten a l’envelat que, a Palma, al pati de la Misericòrdia, acull la Setmana del Llibre en Català, ahir vaig assistir a una que parlava de l’excel·lència; més en concret, de la pèrdua de pistonada d’aquest valor en els que escriuen en català. Mirant l’exposició, hom es
Ahir dematí a Sant Cugat del Vallès i de capvespre a Palma s’inaugurà la Setmana del Llibre en Català; la vint-i-setena al Principat i la vintena a Mallorca. A la de Palma, en va fer el pregó la nostra gran dama Montserrat Carulla, que aconseguí captar l’atenció –fita no gens fàcil i a l’abast de
Josep Lluís Aguiló, (Manacor, 1967) ha parit aquest meritori “Llunari” (Premi Jocs Florals de Barcelona 2008) ben lluny de la malenconia i molt a prop de la cara del lector. Aguiló escriu amb cura i paciència, amb precisió de comptable, perquè vol que la primera lectura dels seus versos entri pels ulls, pel desig de
Hi ha dies que costa llegir el diari. Agafis quin agafis. Només són llegidors si vas directament on t’interessa en cada un. I en un dels que acostum a comprar –n’hauria de perdre el vici, ara que ja hem entrat en recessió, segons sembla- avui hi he trobat dues reflexions que m’han ajudat a fer
S’aixeca tard i amb l’espinada cruixida. Davalla apressadament la cussa. Fa fred, bé que ho indica la pressa de l’animalet a fer la volta matinera. En ensumar d’un tros lluny la veïna que tant de cas li fa, encara accelera més el pas. I ell no té ganes d’empatar la xerrada amb ningú. Sort que
Barack Hussein Obama –BHO per als de casa i amistats- ens crida a l’esperança, i de l’extenuació estant la convocatòria arriba en forma de xiuxiueig; o en tot cas, com una melodia enganxosa. I de la forma com ho transmeten els mitjans de comunicació, sembla més una ordre –del cèsar o del messies?- que no
Els Premis Ciutat de Palma, convocatòria 2008,varen ser lliurats anit al Teatre Principal. En l’apartat e creació literària, Xavier Gimeno Grasa, amb l’obra “El temps a mitges”, es va fer amb el de Novel·la lorenç Villalonga; els poemes continguts a “Cilici”, de Jaume C. Pons Alorda, varen ser mereixedors del de Poesia Joan Alcover; i
M’he aixecat més tard del que volia i segurament per això tot anirà de folondres, avui; a rodolons. La cussa ja no podia més i m’he hagut d’afanyar. Per tal de recuperar una embosta de temps he volgut canviar la ruta acostumada per fer-la més curta i no hi ha hagut manera: s’hi ha renegat,
Els caps d’any no m’han provat mai i els tres darrers encara menys: s’ha estravengut que, per tercer pic consecutiu, en tocar els sants Innocents m’envesteix el refredat més iracund i fins als Reis menj morena. M’afecta primer la veu, escanyant-la; segueixen rosaris interminables d’atxems; se m’irriten els conductes respiratoris però no hi ha manera
Durant aquest any que ja acaba l’OCB ha festejat amb distints actes els seus primers 45 anys de navegació. El mes de setembre, una bona representació dels seus socis es reuniren a Lluc per homenatjar els quatre membres fundadors que encara resten dels trenta-un que, seguint l’impuls de Francesc de B. Moll, signaren l’acte de
L’Obra Cultural Balear, el Grup Blanquerna i la Federació Llull, demà dilluns dia 29 i al Teatre Principal de Palma, a les 20,30 hores, retran homenatge a Climent Garau i Arbona, expresident de l’Obra Cultural Balear. Aquest reconeixement nacional, sota el lema “Un home que ha fet país”, vol exemplificar el compromís de Garau en