marginàlies

De bon matí, no sé ben bé per què, fent-la petar amb un amic i company de feina ens hem trobat parlant de la “nomenklatura”soviètica de la qual ara ningú no en parla i just fa dos dies, com aquell quidiu, era concepte de curs corrent en converses polítiques. Si no vaig errat ha entrat a rotllana tot comentat l’expressió –tant física com oral- de certs polítics -nostrats i d’altres- l’hieratisme dels quals –connatural o fruit de les lliçons de la correcció política- a banda d’inquietar un xic, recorda una mica la fredor de les cares a l’ombra del sovietisme.

Hem acabant rient a les totes però a l’hora de tafanejar pels diaris digitals m’he trobat amb un nomenklatoret entrat en costura que es despatxava d’aquesta manera: “Supervis i dirigesc l’adequació, millora i restauració d’una de les cases més belles del poble, que és d’uns amics. I ja avanç als curiosos malsans, ofuscats, desinformats, feixistes de tota la vida, retroprogressistes reciclats, neonazis, intolerants, racistes, culturetes de pa amb oli, acomplextas, frustrats, envejosos i malintencionats diversos que quan acabi amb aquestes reformes faré allò que em plagui, perquè afortunadament Sant Joan i jo, avui per aviu i esper que per molts anys, som part d’una nació lliure en la que, amb molt de dolor per alguns, encara vigeix la Constitució, l’Estat de Dret i els Drets Humans”.

Advertesc que he traduït les declaracions que aquest canari fa al Diario de Mallorca i que podreu consultar aquí http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009052900_3_468682__Part-Forana-Papa-puede-impedirme-concelebrar.

Ho he fet per fixar-me bé en allò que diu, com ho diu i per poder imaginar-me com se li devia escapar alguna gota de saliva altament corrosiva –producte de la vehemència i l’emoció- tot recitant la nomenclatura d’epítets insultants. Si no és així, no s’entén que en haver quedat tan a plaer, enfloqui: “I els que em consideren provocador, no em coneixen”. El rossinyol que així s’expressa és Jesús Honduvilla Ortiz, que és coronel capellà d’aviació. Fa mig any que traülla per sant Joan i amb ell ha arribat l’escandalera, és clar. Llegint el que diu –segur que en pensa de molt pitjors, com els de la nomenklatura soviètica- no és estrany que la integritat, la dignitat i la dretura moral de mossèn Josep Estelrich s’enreveixinàs. També donarà el deu per cent de la seva paga doble de coronel de l’exèrcit d’aviació espanyol a Càritas, com faran els seus germans de presbiteri indígenes?