marginàlies

Als mallorquins, com més aviat millor, ens convé posar-nos en feina per deixar de dissimular. Això va ser el primer que em vingué a la mollera després de veure el documental “Un sant que no anava a  missa. Guillem Cifre de Colonya, abans Coll”. Atansar-se a la vida i a l’obra d’aquest filantrop que dedicà tota la seva fortuna –que no era poca- al servei de la instrucció, de la formació, és entrar en els  nombrosos i fecunds erols dels mallorquins rebels silenciats pel poder secular dels addictes a la ignorància. El franquisme –de la mà del vaticanisme més integrista- maldà per destruir els vestigis del  seu projecte educatiu lligat a la “Institución Libre de Enseñanza” i intentà sense aconseguir-ho enfonsar  la caixa d’estalvis que fundà com a eina per al seu projecte d’educació en l’estalvi que mirà d’inculcar a les pollencines i pollencins de finals del segle XIX.

En el centenari de la seva mort, “Colonya Caixa Pollença” i la fundació que porta el seu nom han volgut contribuir a la difusió de la seva obra editant el documental esmentat. Josep Antoni Cifre Rodríguez, president d’ambdues entitats, diu en la presentació del treball: “Don Guillem va ser un home polifacètic, a mesura que anava formant-se anava ensenyant i compartint els seus coneixements. Moltes foren les seves actuacions i treballs dins diferents àmbits socials: la política, la cultura, l’economia, la sanitat… i damunt totes elles, la seva obra pedagògica. L’educació havia de fomentar la gran reacció social. Avui, cent anys després de la seva mort, l’educació i la formació són els pilars bàsics del desenvolupament social. Ningú no dubta de la vigència dels plantejaments realitzats per don Guillem, de la seva visió i del substrat de la seva obra. Però cal dir que la lluita continua, que l’acció es manté perquè la reacció és viva. Aquest i no altre és el millor homenatge i reconeixement que li podem fer”. El que deia, als mallorquins ens fa una faltada cremar les màscares i prendre model dels molts exemples de tossuderia, de rebel·lia, de principis, de persones com Guillem Cifre de Colonya que ho donaren tot per la justícia, per la igualtat, per la coherència. L’única manera de deixar de ser lleials a la precarietat –en tots els ordres- és posar messions fortes pel coneixement i la cultura. Ës una bajanada, per òbvia, però per massa pa no hi ha mal any.