marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
SENSE EN MIQUEL DE S’ALQUERIA D’AVALL
Ha mort en Miquel Colom i Colom, de s’Alqueria d’Avall. A Bunyola, el seu poble i el meu, se li ha esqueixat un cimal amb la seva mort. I dels revenguts. En Miquel era restaurador (res a veure amb restaurants), ofici que havia après del seu oncle escultor Francesc Colom. Germà del pintor Antoni Colom, des dels seus inicis (fa quaranta anys?) gestionà la Sala Parroquial, un espai d’exposició per on hi passà el bo i millor de les darreres fornades mallorquines d’artistes plàstics Però també estimava els llibres amb un fervor encomanadís i sense que ningú li ho manàs, en veure que el seu poble i el meu no atenia els llibres com mereixen, muntà tot solet una biblioteca a recés de la parròquia, altre cop.
Amb tenacitat, hi embarcà mig poble, en la seva aventura bibliotecària, una caterva llarga de socis amb les quotes dels quals anava adquirint material. De les seves limitacions físiques en Miquel en va fer einam per donar curs a una sensibilitat extrema que sabia inocular. Fa uns anys, un accident vascular greu el deixà prostrat a una cadira de rodes i sense parla. I tanmateix, en poder, aidat per la seva germana Marcel·lina, tornà als carrers del seu poble i del meu per pintar-hi bones cares. Arran d’aquest tropell, un cop refet però amb seqüeles gravíssimes, se li reté homenatge públic i allí es palesà com l’estimàvem. Era un home molt bo, en Miquel. De bé i de fer bé. Pensant en ell, una tanka amb bolquers:
El temps no té cap
però sí bones cames
per fugir sempre.
Costa molt fer-se càrrec
de la seva esvaïda.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que un home organitzi una biblioteca en un poble de Mallorca és emocionant. El meu petit homenatge per Miquel Colom, aquest home que estimava els llibres.
Salutacions cordials