Totxanes, totxos i maons

Un bon col·lega que em coneix com si m’hagués parit, el punyetero, m’envia un llibret amb format de butxaca que no arriba a les dues-centes pàgines amb una nota que diu: ‘Au, perquè passis un bon agost’ i, certament, l’ha encertada. Com hi ha món!

Es tracta del “Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs”, escrit a finals del segle XIII per Jafudà Bonsenyor, un personatge que (llegeixo a la solapa) pertanyia a una distingida família barcelonina jueva de metges i intèrprets de l’àrab que van estar al servei de Jaume I i de Pere II el Gran. La versió adaptada al català actual l’ha fet Manuel Forcano i el llibre, que acaba de sortir editat per Barcino, s’incorpora a la sempre recomanable i benemèrita col·lecció “Tast de clàssics”.

Li faig una repassada ràpida per fer-me’n càrrec del que tinc a les mans –la lectura detallada haurà d’esperar, ai las, encara algun dia– i observo que aplega un total de 753 sentències breus distribuïdes en seixanta-set capítols diferents que abasten tots els àmbits en què la vida es desenvolupa: el seny, el parlar, el callar, el sofriment, la vergonya, la generositat, l’amor, els ocells i les mosques, l’orgull i l’altivesa, la mort, la vida… Fins i tot veig un capítol –el quaranta-setè– dedicat als cabells blancs amb mitja dotzena de sentències entre les quals destaco aquesta: ‘La mort és platja de vida, i els cabells blancs una nau que arriba a la platja’ (ufff…)

Passo les pàgines i, a l’atzar, vaig copiant: ‘El neci és petit, encara que arribi a vell’, ‘No es prova qui és bo fent el bé sinó abstenint-se de fer el mal’, ‘Conserva allò que tinguis, que és millor ser avar que no pas demanar a l’avar’, ‘Cerca la companyia del qui t’ajuda perquè ell sap la manera de guanyar’, ‘Fes favors i t’estimaran’, ‘La millor vida és la del jove, tal com la millor fruita és la primerenca’, ‘Arrenca’t la dent i deixarà de fer-te mal’, fins que…

Fins que, com qui no vol la cosa, arribo a l’última pàgina i em trobo amb la sentència número 751 que diu ‘Com que no tindràs tot allò que vols, vulgues tot allò que tens’ i sento una espècie de flaix dintre meu perquè em remet a aquesta –‘si no pots estar amb qui estimes, estima a qui està amb tu’–, que és la idea que set segles després va inspirar Stephen Stills a escriure una de les millors cançons del seu repertori: “Love The One You’re With“.

Perquè tingueu ben documentat aquest salt en el temps d’una mateixa idea us deixo aquí sota la cançó i tot seguit la lletra original. Aprofiteu-ho, que això no passa tots els dies…

“Love The One You’re With”

Stephen Stills (1970)

If you’re down and confused
And you don’t remember who you’re talking to
Concentration slip away
Because your baby is so far away

Well there’s a rose in a fisted glove
And the eagle flies with the dove
And if you can’t be with the one you love, honey
Love the one you’re with

Don’t be angry – don’t be sad
Don’t sit crying over good times you’ve had
There’s a girl right next to you
And she’s just waiting for something to do

Well there’s a rose in a fisted glove
And the eagle flies with the dove
And if you can’t be with the one you love honey
Love the one you’re with

Turn your heartache right into joy
‘Cause she’s a girl and you’re a boy
Get it together come on make it nice
You ain’t gonna need any more advice

Well there’s a rose in a fisted glove
And the eagle flies with the dove
And if you can’t be with the one you love, honey
Love the one you’re with

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!