A hores d’ara, finit aquest març del 2022, un d’aquells que fan bo allò de “Març marçot, porta la vella al clot”, un març que a la vora de la Mediterrània ibèrica ha marcejat de valent, però no per variabilitat, sinó per incomoditat permanent (“Pel març marçot, no et lleves el tricot“), pense que no
Com escrivia al resum meteorològic de desembre passat, al meu observatori d’aficionat vaig assolir un rècord de temperatura mitjana més alta en 13 anys i vaig registrar el mínim anual de pluja replegada. I als corresponents de gener i febrer d’enguany, hi destacava les temperatures càlides, sobretot al febrer, i l’escassa pluja respecte dels valors
Aquest febrer que hem acabat ha estat anormalment càlid i sec, i en van quatre seguits; primaveral quant a la temperatura, que no la pluja, que ha caigut ben poc i quasi a final de mes. Desplaçat cap al nord-est, el nostre veí l’anticicló de les Açores ha protagonitzat un bloqueig al sud-oest d’Europa, que
El refrany que he triat per capçalera resumeix prou bé la meteorologia que ens ha portat aquest gener del tercer any de la pandèmia al nostre país. Dominat per un oratge anticiclònic, per altra banda típic del primer mes de l’any, que s’estabilitzava a l’Europa occidental i barrava la circulació habitual de depressions i fronts
En aquest cicle interminable de la vida no hi ha final mentre no ens morim; però els humans hem posat fites al temps per a ordenar els nostres esdeveniments i repetir ritus que ens arrelen a la terra i a la nostra cultura. Així han nascut anys, mesos, dies i hores, entre d’altres. Aquest mateix
El mes que ha clos l’any 2021, segon de la pandèmia, ha portat al meu observatori d’aficionat una meteorologia excepcional i ho ha fet amb la temperatura, la mitjana mensual, que ha resultat la màxima dels 13 anys en què n’hi vinc recollint dades, en part gràcies a l’extraordinària onada de calor amb què hem
Sempre m’han agradat les primaveres pel seu esclat de colors que il·lumina la natura i en aquesta d’hivern per poder trepitjar els camins encatifats de fulles caigudes, daurades, vermelles i brunes, i ensumar la seua flaire de bosc, de noguera, de terra humida, de bolets; una olor que em transporta a les muntanyes llit amunt
Aquest darrer novembre del 2021 ens ha vingut més fred que no ens pensàvem, si incorporàvem la tendència que marca el canvi climàtic, que és d’escalfament malgrat aquests casos puntuals que ens porta la meteorologia, una ciència que es fixa en l’oratge a curt termini. L’origen d’aquesta normalitat termomètrica cal cercar-lo en la freqüència de
L’octubre del segon any de la pandèmia ens ha vingut, als campdeturians, massa eixut, oimés tractant-se del mes, estadísticament, més plujós de l’any, amb domini anticiclònic la major part del temps i un parell d’episodis al començament i al comiat del període, més aprofitat en el primer, per la situació de llevant que s’hi associava,
Per bé que en alguns indrets del nostre país, els orogràficament més afavorits, les precipitacions d’aquest setembre han sigut prou importants, al meu Camp de Túria, si no fos per la copiosa arruixada que ens va regalar el primer dia, just abans de cloure’s, aquest novè mes del segon any de la pandèmia hagués resultat
Això era i no era una granota que una forta tempesta havia deixat a l’ampit d’una finestra. Una finestra oberta des d’on va veure un bassiol ple d’aigua ben a tocar. En un tres i no res hi va saltar i s’hi va capbussar, pensant-se que hi trobaria una nova casa, si més no més
L’oratge d’agost del 2021 a la comarca on visc ha restat fidel al seu capteniment esperat com a mes més calorós de l’any (“L’agost Calent? Signe corrent”) amb una segona quinzena que acostuma a iniciar la temporada de pluges de la tardor (“Per l’agost, plou quan és fosc”). Al meu observatori d’aficionat he registrat una
Al Camp de Túria, aquest juliol –amo del sol– del segon any de la pandèmia ens ha portat una meteorologia prou normal dins de la tendència climàtica en què vivim: una temperatura mitjana que ha superat allò esperat però sense onades de calor destacables (amb fortes calorades però de curta durada), unes precipitacions inferiors al
Tot recordant el “Va com va” de l’Ovidi, una de les seus cançons reivindicatives més conegudes, incloses al seu magnífic treball discogràfic dedicat “A Alcoi” el 1974, he volgut triar per capçalera aquest refrany de juny (“En juny vaig com vull”), tot i la potser massa frívola comparança. Mentre que la dita ens remet a
Malgrat les dades favorables de la darrera primavera climàtica al meu observatori, que podeu veure resumides més avant, l’escalfament global no s’atura i fins i tot s’ha accelerat els darrers anys. Segons les últimes dades, comunicació del 22/02/2021, del servei de canvi climàtic “Copernicus”, que és el programa d’observació del nostre planeta que fa servir