Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

14 de juny de 2021
0 comentaris

Observant el canvi climàtic des del Camp de Túria: primavera 2021. Darreres dades sobre l’escalfament global i mesures pal·liatives.

Malgrat les dades favorables de la darrera primavera climàtica al meu observatori, que podeu veure resumides més avant, l’escalfament global no s’atura i fins i tot s’ha accelerat els darrers anys.  Segons les últimes dades, comunicació del 22/02/2021, del servei de canvi climàtic “Copernicus”, que és el programa d’observació del nostre planeta que fa servir la Unió Europea per a analitzar el medi ambient en benefici de tots els europeus, la barrera dels 1,5º C, d’augment de la temperatura mitjana global respecte de valors preindustrials, s’assolirà més aviat del que hom pensava, amb la consegüent preocupació pel fet de superar-se la barrera psicològica que havia fixat l’Acord de París. A desembre del 2020 ja havíem assolit un escalfament global d’1,2º C.

En aquesta comunicació (https://climate.copernicus.eu/index.php/how-close-are-we-reaching-global-warming-15degc) podem llegir que, si continua la tendència d’escalfament mitjà dels darrers 30 anys, la perillosa barrera dels 1,5º C globals s’assolirà durant la primera meitat del quart decenni d’aquest segle, és a dir, d’ací a una mica més d’una dècada, en concret cap al 2034.

L’Organització Meteorològica Mundial, al seu torn, ha actualitzat les seues prediccions per al període 2021-2025 (https://hadleyserver.metoffice.gov.uk/wmolc/) i, entre d’altres, ha conclòs que “és bastant probable (40 % de probabilitat) que almenys un dels propers 5 anys faça 1,5° C més que els nivells preindustrials i que aquesta probabilitat augmente amb el temps”.

Els científics del IPCC (Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic, vinculat a l’ONU), que assessoren els governs mundials, ja avisava el 2018 (https://www.ipcc.ch/sr15/ ) que el límit dels 1,5º C s’assoliria entre el 2030 i el 2052 si continuàvem amb el mateix ritme d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), i que per a complir l’objectiu de la COP21 (Cimera del Clima de París del 2015) el 2030 caldria reduir-les en un 45 % respecte de les que produíem el 2010.

L’escalfament global ja ha provocat alteracions importants en els sistemes humans i naturals. En limitar l’augment de la temperatura a 1,5º C, hom espera que l’adaptació siga menys difícil i el nostre món sofrisca menys impactes negatius (ECMWF, 22/02/2021). Ací a l’Estat espanyol els deures van massa endarrerits, entre d’altres pels interessos de les multinacionals energètiques que encara fan un bon negoci amb els combustibles fòssils i han frenat els canvis necessaris pels seus lligams amb els poders fàctics del Règim del 78, continuació del franquisme. Ara, arran de la crisi econòmica provocada per la Covid-19, la Unió Europea vol implantar un pla de transició energètica que reduïsca per al 2030 les emissions de GEH en un mínim del 40 % respecte al 1990, obtinga una quota de participació de les energies renovables d’almenys un 32 % i aconseguisca  un mínim d’un 32,5 % de millora de l’eficiència energètica, amb subvencions i finançament ad hoc. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030, aprovat el març d’enguany, és el que integra aquests objectius de reducció d’emissions (23 % respecte del 1990), canvi de model energètic (42 % de renovables) i millora de l’eficiència (39,5 %), amb un 74 % d’energia renovable en la generació elèctrica, amb mires a aconseguir el 2050 un sistema elèctric 100% renovable. Tant de bo fos així! Tanmateix, vistes les preses i influències, i l’excessiva centralització de les decisions, esperem que no siguen les multinacionals de sempre o altres de novelles les que s’emporten la major part dels projectes, que es prioritzen les petites i mitjanes empreses del sector, les comunitats de veïns i les llars particulars, i que es tinguen en compte les necessitats dels habitants dels indrets on volen instal·lar els camps solars o eòlics; perquè ja hi tenim notícies de denúncies per part d’associacions de veïns i grups ecologistes afectats.

Diumenge 9 de maig ens creuava un front per l’oest, a més d’iniciar-se una entrada freda en altura amb els tàlvegs corresponents, que amb el vent de mar afavoria el creixement de tempestes, que ausades que ens visitaren aquella vesprada, una rere l’altra, deixant caure diversos ruixats entre llamps i trons ben amenaçadors, replegant un total de 13 mm, un regó ben agraït per la terra. En acabades les tempestes, un arc de sant Martí ornava la ciutat de Bétera (Camp de Túria).

Com deia en començar, les dades meteorològiques de la primavera del 2021, segon any de la pandèmia, al meu observatori d’aficionat no s’ajusten a allò previst per al canvi climàtic antropogènic, cosa per altra banda normal si tenim en compte que els canvis climàtics són irregulars a curt termini i solament podem avaluar-los a còpia d’anys (“Una flor no fa estiu ni dues primavera”: una o dues dades meteorològiques no tenen correlació climàtica). Aquesta primavera climàtica del 2021, que aplega les dades corresponents als mesos de març, abril i maig (trimestre en què les temperatures van en ascens) en el meu punt d’observació situat al sud-est del Camp de Túria, ha mostrat una estació quasi normal quant a temperatura mitjana, més plujosa del que esperava segons el patró triat i normal quant a força del vent; dades que podeu veure resumides al quadre adjunt.

Quant a l’històric de dades de la primavera climàtica de què dispose (13 anys per a la temperatura i 24 per a la pluja) i que podeu veure a les imatges adjuntes en forma de gràfica, s’observa que la temperatura segueix una tendència ascendent (línia vermella de la recta de regressió), que a hores d’ara se situa de mitjana al voltant de 0,5º C per damunt de la que teníem fa 13 anys; mentre que la pluja total replegada segueix una evolució descendent (línia blava de la recta de regressió), que a hores d’ara se situa de mitjana al voltant de 40 mm per davall de la que teníem fa 24 anys. Observacions a més llarg termini i, doncs, amb més validesa climàtica, especialment la pluja, que s’ajusten i confirmen les previsions del canvi climàtic que estem vivint. Com faig darrerament, no he volgut considerar les comparacions amb el patró, perquè aquest fa referència a un altre punt d’observació, que, si bé proper, podria tenir un microclima diferent al meu.

Si us ve de gust, podeu complementar aquesta informació amb la que podeu trobar en altres apunts d’aquest mateix blog, a l’apartat de “meteorologia”.

M’acomiade amb les previsions meteorològiques per a aquest estiu climàtic que ara comença: Segons AEMet, a la major part de la península Ibèrica continuarem amb temperatures mitjanes superiors a les normals i precipitacions acumulades normals (on hom agafa com a patró de referència la sèrie del 1981 al 2010).

Molta salut i bona meteorologia estival.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.