Observar, llegir, escriure

Sempre m’han agradat les primaveres pel seu esclat de colors que il·lumina la natura i en aquesta d’hivern per poder trepitjar els camins encatifats de fulles caigudes, daurades, vermelles i brunes, i ensumar la seua flaire de bosc, de noguera, de terra humida, de bolets; una olor que em transporta a les muntanyes llit amunt del Túria o del Palància, a què molt de tant en tant em portaven de petit i ara no em canse de visitar, iniciada la vellesa, que m’apressa a gaudir la meravella de la vida encara més; a revitalitzar-me amb petits plaers com aquests, com el record d’un bell i acollidor bosc ombriu de tardor, que rememore quan trenque la closca de nous novelles i els seus aldehids i cetones m’omplen les narius.

La natura que ens ha donat la vida i ens l’alegra cada dia és una joia si més no difícil de trobar a l’univers, escorcollat any rere any per estris tecnològics cada vegada més avançats, tractant d’albirar-la en altres mons llunyans, sense resultat acreditat fins ara. No obstant això, encara hi ha sonats o interessats suïcides que bé neguen l’evidència científica del canvi climàtic antropogènic, que l’està malmetent sense retorn, bé fan veure que estan prenent mesures eficaces per a aturar-lo. D’aquests darrers va el primer tema que vull tractar ací.

La COP26 de Glasgow, la 26ª cimera de l’ONU sobre el clima que tingué lloc durant la primera meitat del novembre passat, ha provocat una sèrie de crítiques dels sectors més compromesos amb la lluita contra l’escalfament global que patim, una petita part de les quals vaig reflectir a l’apunt anterior. Ara volia completar les valoracions publicades sobre els acords de la cimera, amb les d’alguns dels moviments socials més actius envers la qüestió ecològica i climàtica al País Valencià.

Abans, però, faré cinc cèntims sobre el per què i per a què existeix aquesta cimera internacional: La COP (Conferència de les Parts) és un òrgan de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que aplega periòdicament representants del països membres i altres entitats en el marc de la lluita contra la crisi climàtica, per tal de trobar acords per a combatre-la. La 26ª conferència estava prevista per al novembre del 2020, però fou ajornada per la pandèmia que estem patint. Aquesta conferència amb seu a Glasgow va incloure també les corresponents revisions de l’anomenat Protocol de Kyoto (16ª, en què s’acordava reduir un 5 % les emissions de gasos d’efecte hivernacle) i de l’Acord de París (3ª, en què s’acordava aconseguir que la temperatura global del planeta no superàs els 2º C a final d’aquest segle). Cal tenir en compte també que aquestes cimeres mundials han estat patrocinades per grans corporacions multinacionals, també subministradores o consumidores de combustibles fòssils i derivats, que així volen rentar la seua imatge de cara al món i influir al seu favor en les decisions que s’hi prenen.

ECOLOGISTES EN ACCIÓ:

Ecologistes en Acció constata que el text de l’acord final és un pas enrere en tots els avenços que hauria d’haver aconseguit aquesta COP26, perquè prorroga allò improrrogable:

-Tot i que la Cimera del Clima a Glasgow ha estat protagonitzada pel discurs de l’emergència climàtica, els acords finals posposen totes les mesures necessàries per a fer-hi front.

-Una immensa majoria de països expressa el seu descontentament amb el text final perquè no respon a les expectatives de l’ambició desitjada, però decideixen signar-ho per a poder continuar mantenint viva la flama del treball conjunt contra la lluita climàtica.

-L’abandó de la subvenció a combustibles fòssils i els aspectes de finançament han estat dues de les pedres angulars de les negociacions.

-Ecologistes en Acció considera que l’acord estanca la lluita climàtica i no dóna resposta a les conseqüències de l’escalfament global que ja pateixen milions de persones a tot el planeta.

La debilitat del text aprovat s’evidencia, en primer lloc, en la redacció. Segons Irene Rubiera, portaveu d’Ecologistes en Acció a Glasgow, “perd tot el caràcter vinculant que exigia aquest acord. No hi ha cap verb al text que genere una vinculació legal, és a dir, una obligació dels països a actuar; són tot invitacions, recomanacions i precs”.

A més a més, a l’acord final falta concreció en les mesures, temps clars i compromís real de finançament. “Es tracta d’un acord buit que qualsevol signaria. Hi posa que cal lluitar contra l’emergència climàtica però no concreta ni quan ni com es farà ni, sobretot, amb quin finançament”, continua Rubiera.

ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ:

No es pot esperar a demà: Les conclusions de la cimera de Glasgow són una ficció perquè no són un acord, ni volen ser-ho. No van més enllà de ser un pronunciament de tràmit per a salvar una de les periòdiques revisions de la qüestió climàtica pactades en el Protocol de Kyoto.

Des del gir donat en Paris (COP 21 del 2015), la lluita global contra el canvi climàtic està sotmesa a un voluntarisme polític tan poc aconsellable com l’escepticisme climàtic. La substitució dels acords per recomanacions, sobre les quals prevalen els objectius ‘autoimposats’ pels Estats, respon a la tradició del consens internacional com a font dels convenis internacionals, però és manifestament insuficient en la situació actual d’emergència climàtica declarada per una clara majoria d’entitats públiques locals i autonòmiques, i reconeguda al gener del 2020 pel Govern de l’Estat.

JOVENTUT PEL CLIMA/ FRIDAYS FOR FUTURE:

Una altra oportunitat perduda: les COP no caminaran en direcció a la justícia climàtica sense un canvi radical; perquè:

-Han esdevingut espais al servei de les elits, una data anual per a rentar la cara d’institucions i empreses, que promulguen promeses buides, però no mostren un compromís real amb les causes que diuen defensar.

-No ens podem permetre que, un any més, la COP no servisca per a res. Per a assolir la justícia climàtica, les transformacions que cal assumir són profundes i, si no naixen de les voluntats polítiques, han de ser impulsades des de la mobilització ciutadana.

La tornada a la normalitat [després de l’ajornament per la pandèmia] ho ha estat en tots els aspectes: l’estructura inequitativa de la COP s’ha mantingut i la manca d’un compromís real per part de les parts continua sent protagonista. Any rere any, aquestes cimeres mostren la incapacitat de consolidar respostes justes i ambicioses davant de la situació d’emergència climàtica en què ens trobem.

Aquesta conferència, ideada per al desenvolupament de solucions que han de ser imminents, ha esdevingut un escenari per al greenwashing d’institucions i empreses, en un gir desesperançador encara que no sorprenent venint d’un espai les estructures i prioritats del qual no disten dels mateixos interessos que ens han portat fins a la greu situació actual.

Lluny d’assumir els veritables riscos a què estem abocats si seguim la tendència existent, els plans de reducció d’emissions plantejats a 120 països ens conduiran a un augment de la temperatura mitjana global molt superior al sostre límit d’1,5ºC respecte a temperatures preindustrials establert per la comunitat científica. Continuant per la via de la inacció, ens acostem cada cop més a superar els límits que comportaran les conseqüències més desastroses de l’escalfament global.

Per a un canvi de direcció, cal actuar amb Justícia Climàtica, començant per la reparació històrica. Els països del Sud Global, que contribueixen en mesura considerablement menor a la crisi, la pateixen a les seues pròpies carns en dimensions molt superiors, essent a més espoliats contínuament per països del Nord Global. Aquesta situació no només s’ha d’acabar, sinó que s’ha de compensar.

Tot i que es fa camí en caminar, totes hem de formar part de la lluita. Exigim una transició ecològica democràtica, basada en la participació ciutadana en tota la seua diversitat, permetent així la construcció d’un futur beneficiós per a totes lluny de la inequitat actual.

En aquesta línia, apel·lem, davant de l’esperable fracàs que ha suposat aquesta COP26, a la mobilització ciutadana. Enfront dels reptes cada vegada més grans a què ens enfrontem, hem de respondre amb organització popular. Només així podrem promoure els canvis sistèmics ineludibles per assolir l’horitzó de la justícia climàtica, que no naixeran de les bones voluntats d’empreses i responsables polítics. Hem d’assumir les transformacions profundes necessàries per a reduir emissions i justícia climàtica. Sobre l’estructura d’un fort teixit social, construirem un futur just, amb totes i per a totes.

Passant a l’altre tema d’aquest apunt, les dades estacionals del meu observatori meteorològic, situat al sud-est del Camp de Túria, veiem que aquesta tardor climàtica del 2021, que aplega les dades corresponents als mesos de setembre, octubre i novembre (trimestre amb baixada de la temperatura), ha mostrat un capteniment més càlid i menys plujós que el patró triat, i una força mitjana del vent i una direcció dominant –de l’oest– dins de la normalitat del meu observatori; dades que podeu veure resumides al quadre adjunt.

Quant a l’històric de dades d’aquest període tardoral de què dispose (13 anys per a la temperatura i 24 per a la pluja) i que podeu veure a les imatges adjuntes en forma de gràfica, s’observa que la temperatura mitjana segueix una tendència pràcticament estable (línia vermella de la recta de regressió); mentre que la pluja total replegada segueix una evolució lleugerament descendent (línia blava de la recta de regressió), que a hores d’ara se situa de mitjana al voltant de 10 mm per davall de la que teníem fa 24 anys.

Malgrat la manca d’escalfament tardoral registrat durant els darrers 13 anys al meu observatori, cal tenir en compte el gradient positiu que mostra la temperatura mitjana respecte del patró (0,7º C per sobre, si bé és una referència aproximada) i l’evidència experimentada, pels que ja tenim una certa edat, del retard en l’aparició del fred de debò respecte del que s’esdevenia la segona meitat del segle passat, una demora d’almenys dues setmanes, més enllà de la Castanyada, que enguany també va tenir un oratge anormalment estiuenc.

Si us ve de gust, podeu complementar aquesta informació amb la que podeu trobar en altres apunts d’aquest mateix blog, a l’apartat de “meteorologia”.

Aprofite l’avinentesa per a fer cinc cèntims de les previsions meteorològiques per a aquest hivern climàtic (mesos de desembre, gener i febrer) que ara comença: Segons AEMet, hom estima com a més probable per a la franja mediterrània peninsular que les temperatures seran superiors a les normals i les precipitacions normals (on hom agafa com a patró de referència la sèrie del 1981 al 2010).

Molta salut, bona meteorologia hivernal i força en la lluita contra el canvi climàtic.