Observar, llegir, escriure

Aquest febrer que hem acabat ha estat anormalment càlid i sec, i en van quatre seguits; primaveral quant a la temperatura, que no la pluja, que ha caigut ben poc i quasi a final de mes. Desplaçat cap al nord-est, el nostre veí l’anticicló de les Açores ha protagonitzat un bloqueig al sud-oest d’Europa, que ha estat la pauta dominant d’aquests primers dos mesos de l’any i de la tardor passada, barrant el pas a les depressions atlàntiques, que, traslladant-se d’oest a est –com correspon al nostre hemisferi–, són les que normalment ens porten la variabilitat i la inestabilitat atmosfèriques, vent i pluja, meteors potser empipadors, però necessaris, sobretot el darrer. Els balanços anual i hidrològic (aquest compta des de setembre) ja acumulen dèficits d’un 57 i 48 %, respectivament. Aquest febrer, a més, tampoc no hem tingut les típiques ventades, que acostumen a atènyer les ratxes més fortes de l’any; de fet, junt amb el del 2020, n’he obtingut la velocitat mitjana més baixa del meu observatori.

Hom diu que “Si el febrer no febreja, tot l’any bogeja”. Tant de bo la resta del 2022 ens porte la pluja que tant ens manca des de la tardor, però sense la bogeria d’Eunice, la depressió que aquest febrer ha fuetejat de valent el nord d’Europa, amb vents realment huracanats, desconeguts en dècades. L’excepcionalitat anticiclònica de la península Ibèrica i territoris propers ha tingut la seua cara contrària a les Illes Britàniques, Islàndia, les penínsules Danesa i Escandinava i els altres països costaners del mar del Nord, on han suportat tot un seguit de temporals de vent i pluja, amb les corresponents fortes onades, resultat de profundes depressions que circulaven més al nord i més reforçades del normal, pel bloqueig anticiclònic esdevingut al nostre sud. El més devastador de tots ha estat el provocat per la borrasca batejada com “Eunice”, que prop del cap de setmana de la tercera de febrer ha generat talls de llum, tancament d’aeroports, talls de carreteres i vies de ferrocarril, caiguda d’arbres, altres danys materials importants i, el pitjor, més d’una desena de morts i centenars de ferits, registrant-se un rècord absolut de vent a l’illa de Wight, amb 196 km/ h. Un episodi de meteorologia extrema, que aquesta vegada no ens ha tocat a nosaltres, però que tots plegats en podríem ser responsables –demostrar-ho és força difícil ja que els canvis climàtics són a mitjà i llarg termini–, en recolzar aquest sistema econòmic depredador que a poc a poc està malmetent el medi ambient.

Si voleu saber les dades que he registrat al meu observatori d’aficionat durant el darrer febrer, així com l’evolució dels meteors més significatius, ací us les deixe en forma de quadre-resum i una carta de gràfiques, respectivament.

Bona salut i bon oratge per a març: que ens vinga “marcer”, però poc fer.