Observar, llegir, escriure

Tot recordant el “Va com va” de l’Ovidi, una de les seus cançons reivindicatives més conegudes, incloses al seu magnífic treball discogràfic dedicat “A Alcoi” el 1974, he volgut triar per capçalera aquest refrany de juny (“En juny vaig com vull”), tot i la potser massa frívola comparança. Mentre que la dita ens remet a la bonança termomètrica típica de juny, que ens permet vestir amb roba còmoda, el “va com vull, com volem” amb què s’hi acomiada l’Ovidi assenyala l’anhel de llibertat que com a persones i com a poble necessitem per a poder viure amb dignitat; una aspiració sempre entrebancada pel “va com va” imposat per la força militar dels qui han segrestat el poder de tots, sota fórmules de representació tiràniques o pseudodemocràtiques. Tant de bo el “va com volem” de fa uns dies, el que ha suposat l’alliberament condicional dels presos polítics catalans, siga un signe de canvi cap al bon camí; però, vistes les darreres declaracions i actuacions dels poders fàctics d’aquest Estat en què ens ha tocat viure, la cosa no pinta gaire bé. Si no hi tenim la possibilitat real de decidir el camí del nostre futur, personal i social, aquest sempre serà un “va com va”, a mercè dels interessos d’unes poques famílies que mai no en tenen prou.

Un “va com va” tan difícil de preveure com l’oratge, el temps meteorològic, el capteniment caòtic del qual se’ns escapa més enllà d’uns pocs dies cap al futur i les certeses hi tenen un curt abast; són les que a còpia d’anys i estadístiques afaiçonen la climatologia estacional dels diversos indrets, com el calor de juny a les nostres comarques, un mes que considerem més d’estiu que no pas de primavera, malgrat l’astronomia, que en posa la ratlla a partir del solstici d’estiu, una altra festa del sol que tradicionalment ens agermana arreu dels països catalans.

Segons dades del meu observatori, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), aquest juny ha resultat càlid –mitjana d’1º C més que el patró triat–, plujós –pluja acumulada un terç superior al patró— i de força del vent normal –segons les dades mitjanes del meu observatori–, amb domini de la component marítima, fruit de l’habitual brisa diürna estiuenca. Ho podeu comprovar al quadre resum de dades i les gràfiques de l’estació automàtica, que adjunte.

L’excessiva calidesa d’aquest juny no ens hauria de resultar estranya, sabedors de l’escalfament global al qual restem sotmesos, per efecte de l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle des de l’anomenada revolució industrial. I tampoc no ens haurien de sorprendre les notícies meteorològiques singulars que durant la segona quinzena de juny ens arribaven des de diverses regions del món, primer des de l’est d’Europa, especialment Rússia, on dilluns 21, dia del solstici, la seua capital assolia temperatures de fins a 35º C, rècord històric en juny. Un país on els darrers anys s’estan encadenant rècords de calor, tant a Sibèria com a l’Oceà Àrtic; en el primer cas produint incendis gegantins i fusió del “permafrost”, el qual hom preveu que deixarà anar més gasos d’efecte hivernacle; i en el segon, un desglaç extraordinari que, a més a més, té un efecte accelerador de l’escalfament global per minva de l’albedo planetari; això a part dels avantatges per a l’economia russa que aquest fenomen li puga suposar. Per altra banda, els darrers dies de juny vam ser coneixedors d’una altra onada de calor excepcional que envaïa l’oest del Canadà i els EUA, on s’assolien temperatures rècord superiors als 40º C, arribant dimecres 29 als 50º C, concretament a Lytton, Columbia Britànica, on s’hi van triplicar els casos de colps de calor amb resultat de mort. Ací al nostre país ens n’hem lliurat, però al juliol n’haurem de tastar, l’estadística ho diu. Que ens siga lleu!

Amb protecció, per la Covid-19 i el sol, gaudim del juliol (“El juliol, l’amo del sol”)!