Observar, llegir, escriure

En aquest cicle interminable de la vida no hi ha final mentre no ens morim; però els humans hem posat fites al temps per a ordenar els nostres esdeveniments i repetir ritus que ens arrelen a la terra i a la nostra cultura. Així han nascut anys, mesos, dies i hores, entre d’altres. Aquest mateix caràcter continu, però, fa que les fites canvien segons la cultura i la història. En la nostra, les nostres, anomenades occidentals, regides pel calendari gregorià, l’any, temps del cicle orbital terrestre al voltant del sol, es considera enllestit cada 31 de desembre. En aquesta data o d’altres de properes acostumem a fer balanç de l’any anterior, fem nous propòsits, o en renovem de vells, i és de bon tarannà desitjar-nos el millor personalment i social. Bon any 2022 tinguem! Entre tots ho farem tot!

És d’habitud fer balanç anual tant de les obligacions com de les devocions, i una de les meues segones és el seguiment de l’oratge. Un balanç meteorològic que poc pot dir de l’esdevenidor, sabedors de la dificultat de predicció a curt termini d’aquest sistema caòtic que s’esdevé a la troposfera; tanmateix, en podem deduir alguns capteniments per les tendències que se n’observen a mitjà o llarg termini, prediccions que formen part de la climatologia, que aplega dades meteorològiques en períodes d’almenys tres dècades, estadísticament analitzades.

Començaré pel balanç a escala mundial i en acabant acotaré l’anàlisi a nivell local, al meu indret de mesura, el meu observatori d’aficionat, situat al sud-est del Camp de Túria, que ara disposa de tretze anys de dades pel que fa a la temperatura i el vent, i vint-i-quatre pel que fa a la pluja. Encara no podré arribar, doncs, a conclusions climatològiques prou fiables.

Per a la visió global del 2021 em basaré en el comunicat de premsa sobre l’estat del clima mundial publicat per l’Organització Meteorològica Mundial el 31 d’octubre del 2021, que es va presentar a l’inici de la passada COP26 de Glasgow. En resum, l’informe dibuixa un aprofundiment de la situació que coneixem com a canvi climàtic antropogènic, que s’esdevé des de l’anomenada revolució industrial i està generant un escalfament global amb efectes prou negatius per als ecosistemes del planeta, que els està degradant de forma accelerada, comprometent el benestar humà fins i tot a curt termini. Hom hi mostra com un any més ha augmentat la concentració de gasos d’efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà i òxid nitrós, que són la causa de l’escalfament global), com s’han marcat nous rècords de temperatura mitjana i màxima (per exemple, els 54,4º C a Califòrnia –EUA–,  els 50,3º C a Tunis –Tunísia–, els 49,6º C a Lytton –Canadà–, els 49,1º C a Cizre –Turquia–, els 48,8º C a Sicília –Itàlia–, els 47,4º C a Montoro –Còrdova, Andalusia–, els 40,6º C a Tblisi –Geòrgia–, els 38º C a Verkhoyansk –Oceà Àrtic–…), com han seguit augmentant els episodis de precipitacions extremes (per exemple, entre el 14 i 15 de juliol a Alemanya i Bèlgica, entre el 17 i 21 de juliol a Zhengzhou –Xina–…) i sequeres extremes (especialment en regions d’Amèrica: Brasil, Paraguai, Uruguai, Argentina, Canadà, EUA), el nivell mitjà de mars i oceans, l’acidesa de la seua aigua, la pèrdua de massa dels glaciars i del gel marítim, la fusió del “permafrost”, etc.

A nivell local, al meu racó del Camp de Túria, flanquejat per segles onades de fred (al gener) i calor (al desembre) excepcionals, el 2021, segon any de la pandèmia, ha seguit mostrant un capteniment en la línia del que hom espera de l’era del canvi climàtic antropogènic o Antropocè, amb una temperatura mitjana semblant a la de l’any anterior i un total de pluja un 10 % inferior a la mitjana de l’observatori. Hi he registrat rècords de temperatura màxima de l’observatori en gener (26,4º C el dia 28; això després d’una mitjana rècord –per baixa– de l’episodi fred de la primera quinzena) i de temperatura mitjana més alta en desembre (13,2º C). Rècord també, però de temperatura mitjana més baixa, en abril (13,9º C, per efecte d’un bloqueig anticiclònic al nord d’Europa i el consegüent rècord de baixa insolació al País Valencià en dècades). Finalment, rècord de velocitat mitjana del vent més alta en agost (6,3 km/ h).

Quant a l’històric anual, que us mostre a les gràfiques adjuntes, les rectes de regressió de les corbes marquen una tendència semblant a la que hi indicava l’any passat (cosa lògica, ja que els canvis climàtics s’aprecien a mitjà o llarg termini): pel que fa a la temperatura mitjana anual, mostra un escalfament de l’ordre de 0,5/ 0,6º C en els darrers 13 anys (+1,1º C respecte del patró triat), i quan a la precipitació anual, mostra una minva de l’ordre d’uns 100 mm (o litres/m2) en els darrers 24 anys (-50 litres/m2 respecte del patró).

Finalment, quant al climograma de l’any 2021 (que mostra el capteniment de la meteorologia mensual de l’any passat al lloc on visc en comparança amb les dades climatològiques mitjanes del patró que he triat), veiem que els mesos de maig, juny, juliol, agost, octubre i desembre (quasi coincidents amb els de l’any passat tret de febrer) han sigut massa àrids (els valors de precipitació han quedat per sota dels de temperatura); així doncs, maig, octubre i desembre del 2021 han resultant “anormals” per massa secs (en el nostre clima mediterrani haurien de ser-ho tan sols els tres d’estiu –juny, juliol i agost–, com mostra el patró de l’observatori de l’aeroport de València, situat a uns 10 km del meu lloc de mesura; si bé, maig i setembre hi aproven ben justets).

Que l’any 2022 siga per a tothom com l’oratge “rient” –bonancenc, assolellat i càlid— amb què hem acomiadat el 2021: “Si l’any se’n va rient, bon any vinent”.