Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

3 d'agost de 2021
0 comentaris

“El juliol, l’amo del sol”. De meteorologia local i global de juliol, 2021, des del Camp de Túria.

Al Camp de Túria, aquest juliol –amo del sol– del segon any de la pandèmia ens ha portat una meteorologia prou normal dins de la tendència climàtica en què vivim: una temperatura mitjana que ha superat allò esperat però sense onades de calor destacables (amb fortes calorades però de curta durada), unes precipitacions inferiors al patró triat però dins del que s’espera en el mes més eixut de l’any i un vent amb domini de l’habitual component marítima i d’intensitat mitjana destacable però no màxima en l’històric del meu observatori.

Imatges d’abans i durant les inundacions de la zona més afectada d’Alemanya.

A escala mundial, aquest passat juliol han continuat les notícies de catàstrofes importants causades per la meteorologia extrema, com les extraordinàries onades de calor de Rússia, Canadà i els EUA que portaven els titulars periodístics del passat juny. En aquestes d’ara, el focus d’atenció va centrar-se al cor d’Europa i de Xina per sengles episodis de pluges torrencials inesperades, seguides d’inundacions devastadores, que malauradament s’han emportat cases, infraestructures i vides humanes atrapades per l’aigua; en haver-se conjuminat la bogeria desfermada per la natura amb l’estupidesa humana més pregona, que porta massa anys destruint ecosistemes, canviant el clima i posant ciment en terrenys que han estat el llit natural de rius i aigües d’escorrentia durant mil·lennis.

Mapa isotèrmic previst en altura (500 hPa) per al 13/07/2021, on podem veure la gran i profunda DANA que s’hi estava formant (en color morat) i que a casa nostra ens va portar un refrescament anòmal en un mes de juliol.

Al bell mig de juliol, a Bèlgica, els Països Baixos i l’oest d’Alemanya una DANA estacionària de grans dimensions, que s’aïllava del corrent en jet polar, flanquejada per dos potents anticiclons, deixava caure registres de precipitacions (les notícies parlaven d’uns 100 mm en poques hores i acumulats en els tres dies que va durar l’episodi d’uns 300 mm) que haurien estat considerats normals al nostre país, però en aquells indrets, prèviament saturats d’aigua, suposaven fer créixer de seguida el cabal de rieres i rius, sobretot tenint en compte el gran abast de l’àrea activa, desbordant-se i arrossegant-ho tot en el seu camí tortuós cap a la mar. Van formar-s’hi fortes tempestes organitzades, alimentades per un flux constant de vent humit i convergent sobre una orografia favorable que l’enlairava cap al seu refredament dins la gran bombolla elevada; estructures actives que se succeïen una rere l’altra en sistemes estacionaris anomenats “trens convectius” o “sistemes convectius de mesoescala” (SCM), descarregant aigua, llamps i potser calamarsa, durant un seguit d’hores sobre el mateix lloc i així en diversos alhora. Un parell de dies més tard, a les regions centrals de la Xina es formava un altre SCM de majors dimensions que l’anterior, que en cinc dies deixava registres superiors a la mitjana anual (a l’observatori de Zhengzhou, 720 mm front a 641 mm), la meitat caiguda a les primeres hores, desbordant pantans i provocant inundacions devastadores per sobtades. En tots dos casos, l’europeu i l’asiàtic, hom deia no haver viscut abans una situació tan extrema. Autoritats i experts s’hi afanyaven a encolomar la responsabilitat de les tragèdies al canvi climàtic antropogènic; tot i que, com he dit abans, la mala planificació humana, per ignorància o per cobdícia, n’havia tingut una bona part.

Aprofitant l’avinentesa d’aquests dos mesos catastròfics, el secretari general de l’Organització Meteorològica Mundial, Petteri Taalas, organisme dependent de l’ONU, declarava: “Els perills relacionats amb el temps, el clima i l’aigua estan augmentant en freqüència i intensitat com a conseqüència del canvi climàtic. Les pluges torrencials i les devastadores inundacions i pèrdues de vides humanes que es van produir a Europa central i la Xina la setmana passada van posar de manifest aquest fet amb conseqüències tràgiques. També les recents onades de calor que han batut rècords a Amèrica del Nord estan clarament relacionades amb l’escalfament global. Cada vegada més, els episodis de pluges intenses també porten la petjada del canvi climàtic. A mesura que l’atmosfera s’escalfa, reté més humitat, cosa que significa que plourà més durant les tempestes, augmentant el risc d’inundacions. Cap país, ja siga desenvolupat o en via de desenvolupament, hi és immune. El canvi climàtic s’esdevé ara i ací. És imperatiu invertir més en adaptar-nos-en, i una forma de fer-ho és reforçar els sistemes d’alerta primerenca.” (https://news.un.org/es/story/2021/07/1494632) I les altres formes de fer-ho? [Ai, el poder del capitalisme i les actituds massa políticament correctes dels servidors públics!]

Alba d’un comiat ben càlid i calitjós on s’hi endevinava el contorn de Bétera, però no el de la serra Calderona, situada més al fons (31/07/2021, Camp de Túria).

Pel que fa al resum de les dades recollides al meu observatori d’aficionat durant el proppassat juliol, us adjunte els habituals: quadre resum de dades i tria de les gràfiques més significatives de l’estació automàtica.

Que l’agost, el mes més tropical –o fins i tot equatorial alguns jorns en alguns indrets costaners– del nostre país, vinga moderat i s’hi faça avinent la dita: “Per l’agost, plou quan és fosc”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.