Observar, llegir, escriure

“Guardem-nos de la pols de maig i del fang d’agost” fa referència a les conseqüències dolentes per a les collites del camp si es presenta una primavera massa eixuta o un estiu massa plujós; tanmateix la tria del refrany fa referència al tema que tractaré tot seguit, més que no pas a l’oratge que he tingut el darrer maig al meu racó del Camp de Túria; un temps meteorològic que ha resultat amb una temperatura mitjana superior a la normal (“Al maig, vaig com vaig”), una pluja recollida tan sols una mica per davall del patró (“Aigua de maig, de raig a raig”) i un vent amb domini de l’habitual component est i d’intensitat mitjana superior a la normal al meu observatori en maig (“Maig ventós, pel mariner perillós”).

El segon cap de setmana de maig, especialment dissabte 8, vam tenir un altre màxim d’entrada de pols sahariana que entelava l’aire amb un color marronós i reduïa la visibilitat dels objectes relativament llunyans, un fenomen meteorològic anomenat calitja. Aquestes onades de vent amb pols del desert proper, tècnicament adveccions d’aire amb pols en suspensió, de partícules inferiors a 10 micròmetres, són bastant habituals a la mediterrània europea, amb una freqüència prou significativa, entre un 10 % dels dies a les regions més al nord i un 30 % a les més al sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica, amb un màxim a l’estiu climàtic (juny, juliol i agost). Aquesta fina pols del desert del Sàhara, per efecte dels vents forts i la serralada de l’Atlas nord africà, aconsegueix arribar a les capes mitjanes de la troposfera i ser transportada pels corrents de vent que hi circulen. Tenint en compte la nostra situació geogràfica al nord d’aquest desert, les adveccions de pols sahariana més importants acostumen a arribar-nos amb circulació del sud, coincidint de vegades amb onades de calor. La pols es precipita normalment amb la pluja. Aporta minerals a la terra, com el ferro i el fòsfor (de fet, els experts li atorguen un paper important en la fertilització dels boscos tropicals propers i allunyats); però també pot provocar problemes de salut per l’augment de la contaminació ambiental directa i indirecta; això darrer en dificultar la dispersió convectiva dels altres contaminants atmosfèrics, com els òxids de nitrogen. Hom ha relacionat l’augment de concentració d’aquestes partícules amb l’agreujament de malalties respiratòries i altres, tot tenint en compte el seu efecte oxidant, proinflamatori i protrombòtic en ser inhalades; afectant fins i tot la incidència i gravetat dels malalts de Covid-19 (Linares et al., Do Saharan Dust Intrusions Affect the Incidence and Severity of COVID-19 in Spain? Environmental Research, 187, 2020). A més a més, hom preveu un increment de la freqüència de presentació d’aquest meteor amb motiu del canvi climàtic actual (Evan et al., The past, present and future of African dust. Nature, 24/03/2016). Si voleu ampliar-ne dades, ací teniu un article sobre la qüestió publicat fa poc al blog d’AEMet: https://aemetblog.es/2021/03/11/intrusiones-de-polvo-del-sahara-en-espana-y-su-impacto-en-salud/. I un link amb la Universitat d’Atenes per a accedir als mapes de previsió actual de concentració de pols sahariana a Europa: https://forecast.uoa.gr/en/forecast-maps/dust/europe.

I si voleu ampliar les dades de l’oratge al meu observatori durant el maig passat, ací us deixe un quadre-resum dels valors mitjans (temperatura i vent) o acumulats (pluja) que hi he registrat, així com les gràfiques dels meteors més significatius.

Gaudiu del juny, que l’estiu no és lluny i fa bon estar si no crema el sol. Que vinga assolellat i ben tronat. I per sant Joan, el primer bany.