Observar, llegir, escriure

L’oratge d’agost del 2021 a la comarca on visc ha restat fidel al seu capteniment esperat com a mes més calorós de l’any (“L’agost Calent? Signe corrent”) amb una segona quinzena que acostuma a iniciar la temporada de pluges de la tardor (“Per l’agost, plou quan és fosc”). Al meu observatori d’aficionat he registrat una calor intensa, superior al patró, amb una onada destacable a la meitat del mes; pluges copioses durant l’última setmana, doblant el valor esperat; a més d’assolir-se un rècord d’intensitat mitjana del vent, sempre de llevant, com hi és habitual durant els mesos més càlids de l’any.

Ampliant la geografia de l’anàlisi, aquest agost la península Ibérica ha estat notícia per l’extraordinària onada de calor que l’abrusava entre els dies 11 i 16, sobretot al sud i centre del territori, on s’hi assolien rècords històrics: Conca: 41,5º C (divendres 13), Còrdova: 47,4º C (dissabte 14), Terol: 40,9º C (dissabte 14), Múrcia: 46,2º C (diumenge 15), Granada: 45,6º C, etc. Els nostres veïns Terol i Conca van superar 3 dies seguits la seua màxima històrica. La massa d’aire sahariana invasora hi abocava força calor i pols en suspensió, amb l’augment del risc de patir colps de calor i dificultats respiratòries, a més d’incendis forestals; un efecte col·lateral aquest darrer que dissortadament es va engegar en molts indrets repartits per tot el territori peninsular, cremant-hi desenes de milers d’hectàrees de bosc (el més proper a casa, a uns 30 km, fou el d’Assuévar –Alt Palància–). Durant vora una setmana vam patir un oratge desèrtic, sec i reescalfat, però que ací, a casa nostra, fou menys extremat per la proximitat de la Mediterrània i el seu vent de mar. Un altre fenomen meteorològic destacable que va presentar-se durant aquesta onada de calor fou l’esclafit càlid, meteor que va ser detectat a la Plana i a la Safor. Això és el que hi apuntava al meu diari meteorològic:

“Des de dilluns 9 ja s’anunciava una onada de calor per a la segona part de la setmana, amb una entrada d’aire força càlid provinent del nord d’Àfrica, la primera amb cara i ulls d’enguany, acompanyada d’una alta concentració de pols en suspensió i la corresponent i intensa calitja. Les màximes de l’episodi des de dijous 12 fins a diumenge 15 al meu observatori  foren: 36, 31, 33 i 34º C, i les mínimes: 23, 22, 25 i 25º C, respectivament; tanmateix el domini de la component est feia que les temperatures de sensació foren molt més altes, especialment de nit, amb un 80 a 90 % d’humitat relativa. Les dues darrers nits ‘equatorials’ (temperatures iguals o superiors als 25º C) foren provocades per la presència de núvols, una resta de tempestes que es desenvolupaven al sistema Ibèric i s’hi atansaven ja afeblides, deixant caure quatre gotes grosses brutes de fang i molta xafogor; les típiques i perilloses tempestes seques de l’oratge d’estiu (probable origen de l’incendi d’Assuévar), provocades per la baixa tèrmica peninsular i el vent d’origen marítim. Durant l’onada, en alguns indrets de l’interior i sud valencià s’arribaven a superar els 45º C de màxima. A més a més, la matinada de dissabte 14 a diumenge 15 un esclafit tèrmic a les comarques del nord valencià feia pujar el termòmetre per damunt dels 40º C a Onda i Castelló, un fet insòlit fins ara. Per altra banda, a la vesprada de diumenge un altre esclafit càlid feia caure una roda de fira a Gandia amb vents de fins a 80 km/h.”

Un esclafit càlid és un fenomen meteorològic poc corrent associat a situacions d’inestabilitat i formació de tempestes seques, que consisteix en la presència sobtada i local d’un fort vent força sec i reescalfat. Quan s’esdevenen processos convectius de formació de núvols de tempesta en condicions d’alta temperatura i baixa humitat relativa, fenomen relativament poc freqüent, els cumulonimbus es desenvolupen malament i la pluja que cau per baix no arriba a tocar terra, perquè aquesta s’evapora agafant calor a l’aire i refredant-lo, provocant que aquest caiga i es desplome ràpidament contra el sòl, on la diferència de pressió amb l’aire del voltant el torna a reescalfar per compressió, per a tot seguit descomprimir-se i llançar-se horitzontalment i violenta en totes direccions. Això provoca canvis sobtats de temperatura, humitat relativa i pressió atmosfèrica a l’indret proper al núvol, amb vents que poden arribar a superar els 100 km/ h i, el que és pitjor, sense donar-ne senyals previs.

Pel que fa al resum de les dades recollides al meu observatori d’aficionat durant el proppassat agost, us adjunte l’habitual quadre resum de dades i la tria de les gràfiques més significatives de l’estació automàtica:

Que, contradient la dita, setembre ni s’enduga els ponts ni eixugue les fonts. El que ara puc avançar, vistos els aiguats del primer dia, és que la segona part del desig, ben probablement, restarà acomplida.